El relaxament de mesures de seguretat vist des de Sant Joan pot donar la falsa sensació que la pandèmia s’ha acabat, però no és així ni de lluny; el que s’ha acabat és l’estiu. La cinquena onada, actualment en marxa, és la que registra índexs d’infecció més alts des de l’inici de la crisi, i els experts apunten que les conseqüències es veuran durant el mes d’agost. Si bé les franges d’edat amb més infeccions són les de 10 a 19 i 20 a 29, el virus també arriba a les altres cohorts, per la gran circulació que hi ha ara mateix.
Aquesta gràfica, extreta de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, mostra per quins grups d’edat circula ara el virus amb més facilitat, i representa la distribució de casos detectats des del 23 de juny:
Correspon a la Regió de Sanitària del Camp de Tarragona, on s’inclou Cabassers. I aquesta expansió no és culpa, només, d’haver relaxat certes restriccions, sinó que la responsabilitat última de protegir-se és de cadascú, al marge del que estigui permès fer. Que una cosa es pugui fer legalment, no vol dir que sigui la més convenient de fer. Sembla obvi, tanmateix, que les autoritats són coneixedores de la naturalesa humana, i que per tant sabien que si donaven un dit els agafarien tot el braç. El que potser no s’esperaven era arribar a perdre completament el control de la situació. D’aquí el retrocés que hem vist recentment, imposant de nou el toc de queda a determinades poblacions.
Hi ha, també, el canvi que suposa la variant Delta del virus, amb més capacitat infectiva. Al Priorat, en menys d’un mes, hi ha hagut tantes infeccions com durant els primers sis mesos de pandèmia. Ara mateix hi ha casos actius a nou municipis de la comarca, incloent el nostre.
L’estiu ja s’ha acabat, pel que fa al relaxament. Com més aviat s’assumeixi, menys traumàtic serà. Hi ha qui es pensa que les mesures de contenció s’aixecaran aquesta setmana o la que ve, però l’experiència mostra que, quan comencen, es prorroguen fins que la incidència del virus disminueix a nivells suportables. Només cal veure que l’estat d’alarma es va demanar al Congrés per 15 dies, i va acabar durant més d’un any. Les condicions imposades a la celebració d’actes lúdics els fa deficitaris, sobretot aquells basats en les masses i el consum en barra, i per tant dur-los a terme és un risc que pocs organitzadors assumiran. També és previsible que com més s’apropi l’hivern, més augmentin les mesures de seguretat, cosa que també condicionarà el format de les festes, actes i altres celebracions d’aquell període, potser fins a la cancel·lació o virtualització, com ja va passar amb les anteriors edicions de la Fira de l’Oli i la Festa Major.Amb tot, les vacunacions massives han ajudat a pal·liar els casos greus i les hospitalitzacions, però la velocitat de transmissió actual del virus posa en risc el sistema sanitari.
Més val anar-se acostumant a viure amb tot això, i no pensar gaire en quan tornarà el que es podia fer abans, perquè potser trigarem anys a veure-ho. Tot i que serà interessant observar què passa a Anglaterra, on des d’avui s’han eliminat totes les restriccions, com si el virus no existís. No cal ser expert en res per a veure que això no pot acabar bé de cap manera, en un país que va notificar més de 50.000 infeccions el dia abans d’eliminar totes les mesures de seguretat.
