31 de juliol de 2021

nord.cab

El portal de notícies de Cabassers. Revista Nord. Fundada el 1998

I si el Sitjar hagués estat una vil.la romana?

Per Carles Prats.

Cada cop hi ha més indicis que apunten la possibilitat que el lloc on hi ha l’actual Cabassers ja hagués comptat amb algun tipus d’establiment durant, com a mínim, el Baix Imperi romà. La troballa de monedes d’aquest període al terme municipal, a prop del Coll de la Torre, demostra que aquell pas ja s’utilitzava durant aquella època, i que si s’hi passava, era per anar a algun lloc. Potser a l’establiment que hi hagués a l’actual Cabassers? Una altra troballa, en aquest cas d’una tègula romana, just al nucli antic de la població, reutilitzada com a material d’emplenament en una paret de tàpia, sembla deixar poc marge al dubte. Dèiem, en un article anterior, que la recerca arqueològica pot ser un motor de canvi per a la població, i avui el complementarem amb aquest exercici especulatiu que esteu llegint.

Especulatiu no pels lleugers indicis que apunten a un poblament romà de la zona, sinó per la hipòtesi imaginativa que formularem, sense cap altre fonament que la possibilitat lògica, auxiliada per la probabilitat de les troballes fetes recentment: i si la plaça del Sitjar fos la reminiscència de l’atri d’una vil·la romana? La plaça, lleugerament rectangular, té casualment la mateixa forma que adoptaven els patis interiors de les vil·les romanes. L’hauríem d’imaginar tota tancada, sense les obertures del carrer Major, envoltada de la part urbana d’aquesta suposada vil·la. Amb el pas dels anys i l’abandó d’aquesta vil·la teòrica, potser s’haurien pogut bastir habitatges més petits sobre les seves runes, conservant el conjunt la primitiva forma del suposat atri, encara que obert pel carrer. El procés d’edificació d’habitatges individuals aprofitant les estances de vil·les romanes està ben documentat durant l’antiguitat tardana, sobretot a partir del segle V (per exemple, a Castellanos, S. The Visigothic kingdom in Iberia. Construction and Invention. University of Pennsylvania Press. 2020).

Si comparem la plaça del Sitjar (oficialment coneguda com Plaça de Longí Navàs) amb vil·les romanes properes, hi veurem certa similitud:

Planta de la plaça del Sitjar i els edificis que l’envolten
Planta de la vil·la Fortunatus, a Fraga

La plaça cabasserola també presenta una particularitat que podria apuntar a un enrunament de la zona: té cert desnivell des de la part interior fins a la zona del carrer. Aquesta circumstància es podria correspondre amb un enderroc de murs previ, que hauria pogut causar l’acumulació de materials en aquella zona i que, si suposadament després s’haguessin construït noves edificacions aprofitant part del que quedaria dempeus, la no retirada del dipòsit hauria provocat el lleuger pendent.

Hi ha altres evidències que semblen apuntar també a l’existència d’aquesta suposada vil·la romana: quan vaig fer l’Inventari arquitectònic i arqueològic de Cabassers, el 2008, vaig poder documentar nou columnes i nou capitells difícilment atribuïbles a cap de les construccions medievals documentades a Cabassers.

Tot plegat, permet pensar que el primitiu nucli de població de Cabassers s’hagués desenvolupat a redós de les restes d’una antiga vil·la romana sigui una possibilitat. Si és o no una probabilitat només es podrà comprovar mitjançant l’arqueologia. Però, de moment, tenim una sèrie d’elements que semblen encaixar en aquesta possibilitat. I tot això, si us plau, preneu-vos-ho només com el que és: uns apunts d’una tarda de juliol.

nord.cab