Aquest matí hem vist una piulada de Quim Monzó, que repiulava un text de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes dient “IDIOTIS”. Hem anat a veure per què en Monzó escrivia això i així, i ho hem entès de seguida. El missatge original d’Igualtat i Feminismes diu això (la negreta és nostra):
El Palau de la Generalitat llueix avui i sempre l’#orgullbenalt. En el dia per l’alliberament LGBTI+, rebem orgullosis més d’una trentena d’entitats i organitzacions que treballen sense descans pels drets de les persones LGBTI+. Benvingudis!
Semblava que aquest intent poc reeixit de crear un gènere neutre per a paraules masculines genèriques potser era cosa d’alguna campanya relacionada amb les commemoracions de l’Orgull LGBTI, però hem vist que el despropòsit continuava aquí, aquí, i aquí. Ara, a la mania d’utilitzar femenins com a genèrics, quan el nostre idioma ja té genèrics masculins que representen els dos gèneres, s’hi suma aquesta ridiculesa del neutre impostat.
No n’hi havia prou amb la plaga dels falsos genèrics femenins, que ara hem d’assistir a la destrucció de l’idioma des d’una conselleria del Govern de Catalunya. Tot va començar duplicant el gènere (tots i totes), després utilitzant el símbol @ per a significar la duplicitat (tot@s), després afegint barres a final de mot (benvinguts/es) i duplicant paraules quan això de la barra va semblar massa poc (benvinguts i benvingudes). Finalment, s’ha imposat l’ús del femení com a genèric (veure homes barbuts parlant en femení), i la cosa s’ha acabat fent tot això i més (benvingudis) des d’una Conselleria del mateix Govern que manté la Direcció General de Política Lingüística, que té, entre altres, la funció de fixar els criteris d’usos lingüístics institucionals. Ho fa també la mateixa consellera. I això no només és ridícul, sinó contradictori. No calen tants laments pels atacs exteriors que rep la llengua catalana, si la pedrada més grossa li fotem des de dintre, convertint-la en una riota.
Utilitzar un idioma com a instrument de propaganda política i arma ideològica és tan roí com voler fer el mateix amb una bandera nacional. El desembre del 2019 Angela Merkel va fer retirar una bandera alemanya d’un acte del seu partit, perquè la bandera representa a tots els alemanys, no només als qui la voten a ella. Saber fer aquestes distincions dels usos de la simbologia és de societat avançada. L’idioma és molt més que una bandera: és la principal eina de comunicació d’ús comú, i per aquest motiu no s’ha de polititzar ni ideologitzar. I molt menys agredir. No se serà menys partidari de determinats postulats polítics per utilitzar correctament les normes de la llengua catalana, ni se’n serà detractor per no voler que aquestes s’embrutin i s’arrosseguin pel fang des de comptes oficials del Govern. Si la línia ha de ser aquesta, ja poden tancar l’Institut d’Estudis Catalans, que per altra banda també s’ha lluït, intentant suprimir la major part d’accents diacrítics, que resolen equívocs. Tot plegat, recorda massa el diccionari de Neollengua que menciona George Orwell a la seva novel·la 1984; un diccionari que a cada edició reduïa el seu nombre d’entrades, amb l’objectiu d’idiotitzar els parlants.
A nord.cab tenim un compromís ferm i insubornable amb la llengua, i exigim al Govern que la defensi, l’escrigui bé i doni exemple del que s’ha de fer, i no del que no s’ha de fer. De pas, com hauria de quedar clar per l’accent del verb del titular, també fem saber a l’Institut d’Estudis Catalans que no acceptem la seva decisió arbitrària i injustificada d’eliminar la major part d’accents diacrítics, que no deixarem d’utilitzar-los, i que considerarem falta ortogràfica i corregirem la seva absència; aquests accents eviten confusions, enriqueixen la normativa i són útils.
Ves que no anem cap a una distòpia com la de 1984, amb tant Neollengua.
