Enguany es compleixen 90 anys del moviment insureccional del 6 d’octubre dde 1934, quan el president Lluís Companys proclamà l’Estat Català dintre de la República Federal. Ho feia com a resposta al que qualificava una involució monarquitzant del govern de centre dreta que dirigia la República Espanyola des de les eleccions del 19 de novembre de 1933. L’Estat Català duraria poques hores, fins la matinada del dia 7, perquè el govern de la República Espanyola desplegà l’exèrcit i inicià una operació militar per recuperar el control de les institucions catalanes. El conflicte se saldà amb gairebé un centenar de morts i dos-cents cinquanta ferits, i la rendició del Govern de la Generalitat. Li seguí una dura repressió: el Govern fou empresonat, jutjat pel Tribunal de Garantías i condemnat a 30 anys de presó. Hi hagué exili, i la repressió va arribar a tots els municipis on el moviment insurreccional havia actuat. Es va intervenir la Generalitat, regida per un governador militar, i s’imposà el castellà com a llengua de l’administració; el Parlament fou dissolt i usat com a caserna; també es dissolgueren cent vint-i-nou ajuntaments i es prohibiren les activitats dels partits, sindicats i associacions catalanistes i d’esquerres.
La insurrecció també arribà a Cabassers, on un Comitè Revolucionari prengué el poder local i a la una de la matinada del 7 d’octubre de 1934 proclamà l’Estat Català des de l’Ajuntament. A primera hora de la tarda, però, el Comitè Revolucionari es dissolgué i retornà el poder al consistori. La documentació de l’època als llibres d’actes de l’Ajuntament i a la premsa que ha permès reconstuir com foren aquelles hores a Cabassers, i el resultat el trobareu en aquesta publicació, editada digitalment pel Centre d’Estudis Santa Maria de Vallclara:
