Davant l’interès que ha despertat en molta gent el Patiet, arran de l’aparició al programa Està Passant de TV3 d’un succés que hi tingué lloc a principis de mes, posarem en coneixement del públic un fet històric ocorregut en aquest lloc.
La descripció que s’ha popularitzat del Patiet és aquesta:
Plataforma pavimentada que permet arribar fins al camí de Cartoixa i que, a la vegada, desaigua els còrrecs cap al Barranquet.
Tanmateix el Patiet, encara que avui està ple de formigó, era (i és), el gual que permet salvar el barranc conegut com Barranquet per a arribar al camí de Cartoixa, el camí tradicional que portava fins a Scala Dei passant per Cavaloca. Pel Patiet hi hagué de passar per força el rei Jaume II el 1313; als documents de la Reial Cancelleria, conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, s’hi llegeix un registre (reg. 210, fol. 65v) pel qual el rei dóna facultat als monjos de la Cartoixa per tal que només ells puguin explotar les mines que hi hagi dintre de la seva jurisdicció. El document està datat a Cabassers el 8 dels idus de juliol del 1313: «Datum in Cabaceriis viii idus Iul. anno Domini m ccc xiii» (Traduït: Donat a Cabassers, el 8 dels idus de juliol de l’any del Senyor de 1313). I segueix la signatura de Jaume II, que ocupa tota la línia següent: «Signum + Iacobi, Dei gratia regis Aragonis, Valentie, Sardinie et Corsice, ac comitis Barchinone», és a dir, «Signe de Jaume, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, València, Sardenya, Còrsega i comte de Barcelona». Com que Jaume II venia de tractar aquests assumptes de la cartoixa de Scala Dei, i va signar el document a Cabassers, l’única manera que tingué d’accedir a la població, venint d’aquell monestir, fou passant pel Patiet, ja que no hi havia cap altre camí per a anar d’un lloc a l’altre.
Si algú té dubtes sobre la correcció de la transcripció, pot consultar el llibre Apuntes para una biblioteca española de libros, folletos y artículos, impresos y manuscritos, relativos al conocimiento y explotación de las riquezas minerales y á las ciencias auxiliares, Tom II, d’Eugenio Maffei i Ramón Rua Figueroa, publicat el 1872. A la pàgina 354 hi trobareu l’apunt 3201, amb un resum d’aquest mateix document, que confirma el lloc i la data de signatura.
