Foto: si podeu, quedeu-vos a casa.
La crisi de salut pública provocada pel coronavirus és una realitat. La gestió dels governs espanyol i català s’assembla més a la que n’ha fet el govern italià que no pas a la dels governs de Dinamarca i Noruega. Als països nòrdics, sense cap mort encara per la infecció, han tancat serveis públics de tot tipus per a evitar la propagació del mal. A Itàlia, en canvi, van tardar setmanes a tancar el país, i el govern espanyol actua amb una irresponsabilitat i una incompetència monumentals, no tancant Madrid i l’estat sencer. Què podem esperar d’un govern i diputats que són els primers a infectar-se? La Generalitat tampoc no pren prou mesures i només aplica contundència davant de casos desbordats, com Igualada, aïllada des d’ahir a la tarda amb altres municipis de la conca de l’Òdena. “La Dinamarca del Mediterrani”, ens deien que hauríem de ser, però la realitat és que superem Itàlia en mala gestió i deixadesa.
Des d’ahir els centres educatius estan tancats per a evitar contagis, però, de què serveix si la canalla va junta pels carrers, places i parcs? És que no es poden contagiar fora de l’escola? És contradictori que s’actuï només en part i no completament. Per a evitar el contagi només hi ha una manera: evitar estar en contacte amb el virus, i això vol dir eliminar completament la vida social el temps que faci falta. Cal fer-ho per a evitar el col·lapse del sistema sanitari, i poder garantir que qui necessiti atenció la pugui rebre en condicions.
Aquest virus és ultra contagiós, i resistent a sobre de diverses superfícies durant dies. El viròleg Xavier Abad ho explicava fa poc a Twitter. El perill és real. Ho veiem per la tele, ho sentim per la ràdio, ho llegim a les xarxes socials, però potser encara pensem que “aquí no arribarà”. Per què no arribarà? Estem immunitzats? Som diferents dels altres? Som més macos que ningú i aquí això no ens afecta? Arribarà, com va fer-ho la pesta negra el segle XIV, com cada any arriba la grip i els refredats.
I parlant de la grip, la malaltia que provoca aquest virus no és com una grip. Cert que el 80% dels infectats tenen símptomes lleus i no requereixen ingrés hospitalari, però hi ha un percentatge de població que és de risc i que pot patir complicacions i, eventualment, morir. Afecta, sobretot, a la gent gran i a les persones amb malalties de l’aparell respiratori. Penseu en ells. Sigueu solidaris. El percentatge de població format per gent gran a Cabassers és elevat: cal protegir-los. I la millor manera de fer-ho és autoimposar-se mesures de seguretat sanitària extremes; no cal perdre el temps i esperar a què els incompetents del govern les decretin igualment d’aquí a uns dies, quan la situació s’hagi descontrolat del tot. Cal passar davant d’aquests irresponsables, perquè actuar amb prevenció vol dir salvar vides.
Rentar-se les mans no és suficient. El virus es transmet per les gotes respiratòries dels infectats. Això vol dir que s’hauria de distribuir qualsevol aliment envasat o embolicat; és a dir, presentar els aliments al públic ja aïllats d’antuvi. El virus resisteix gairebé 3 hores en suspensió a l’ambient per les gotes respiratòries, i per tant, les concentracions (i concentració són 5 o 6 persones) s’han de suprimir de forma immediata. Parleu per WhatsApp, o Telegram. Us hem fet un canal per a distreure-us parlant entre vosaltres, i si convé us muntarem el que sigui per a què us entretingueu des de casa, amb el mòbil o l’ordinador. I qui no en tingui pot agafar una cosa que funciona sense cables ni bateries i és encara més distreta: un llibre.
Les recomanacions generals per a evitar el contagi són no sortir de casa i rentar-se les mans. Però se’n pot afegir d’altres de sentit comú: mantenir una distància de seguretat de 2 metres amb qualsevol persona, no acumular-se a les botigues, no compartir vaixella ni coberts amb ningú. Si voleu anar al bar mentre estigui obert (no dubteu que al final, com a Itàlia, ho tancaran tot menys les botigues d’alimentació i les farmàcies), porteu-vos el got o la tassa de casa. També és útil fregar casa amb lleixiu, amb una dissolució amb aigua del 10%. Canviar-se de calçat en arribar a casa també és bona idea: que les sabates que van pel carrer no vagin per la llar. Si no ho voleu fer per vosaltres, feu-ho per les persones que us estimeu i que poden estar en risc d’acabar malament per la malaltia. I sobretot, no porteu la canalla amb els padrins ara que no tenen classe, que els padrins són els qui més poden rebre. Aquí hi teniu recursos per a entretenir als més petits.
Si ho fem bé, reduirem al mínim el mal que pugui fer aquest virus, o potser fins i tot l’evitarem del tot. Però cal posar-s’hi ARA. Cuidem-nos individualment, i ens cuidarem col·lectivament.
