La festa de sant Nicolau és pròpia dels països del nord. No se celebra el mateix dia a tot arreu; en alguns llocs és el dia 5 de desembre i en altres el dia 6. Està molt arrelada als Països Baixos i Flandes, a Luxemburg, a Alsàcia i la Lorena i a altres regions del nord de França i a la Bèlgica francòfona. També a Alemanya, Àustria, Suïssa, Croàcia, Sèrbia, Eslovàquia, Hongria, Polònia, República Txeca, Lituània, Romania, Bulgària i Ucraïna. No és, doncs, de tradició Mediterrània, tot i que Nicolau de Mira, venerat com a sant per l’Església Catòlica, fou un bisbe de la regió d’Anatòlia que visqué entre els segles III i IV.
Sigui com sigui, aquesta festa per a la canalla va arribar a Cabassers en un moment indeterminat. La relació amb les zones on se celebra més generalment és antiga: recordem que monjos vinguts de Flabémont (justament a la Lorena) van fundar el monestir de Santa Maria de Vallclara. Després, al llarg de la història, hi ha hagut onades migratòries de francesos i occitans que, sobretot al llarg del segle XVII, s’establiren a Cabassers. És difícil determinar si aquesta tradició va venir amb gent de terres on se celebrava, però el cas és que el recapte de sant Nicolau encara és ben viu als carrers cabasserols.
Aquest matí la canalla de l’escola, espasa de fusta en mà, ha passat a fer el recapte, tot cantant la tornada tradicional amb què es demanen llaminadures, fruites o alguns diners:
Feu-nos bé senyora, feu-nos bé, si us plau,
que venim de Roma, de portar corona
de Sant Nicolau.
Si no mos en dau, de fesols i cansalada,
si no mos en dau, per l’escala avall caigau.
La llumanera, la palla a l’era,
la clau al pany, panses i figues
mos baixaran.
Alies folies, banyes de mussol,
ves-te’n a la coma a pasturar el bou.
Alies folies, banyes de cucut,
ves-te’n a la coma a pasturar el ruc.
Alies folies, pinyol d’albercoc,
baixa la guitarra i ballarem un poc.
Amolleu ‘vellanes, amolleu confits,
naltros que som pobres, valtros que sou rics.
Amagueu gallines, dones del carrer,
amagueu gallines, que la tropa ve.
