25 de setembre de 2022

El Mulo

Tot i que al cartell hi diu “Carrer del Montsià”, ningú no anomena aquesta via així, i tothom li diu pel nom tradicional, Mulo. Fins a primeries del segle present, el Mulo era un carreró curt, pavimentat només fins on hi ha el forn, i a partir d’allí es dividia en dos corriols; un feia baixada i portava als horts marges avall, i l’altre resseguia les parets del darrere de les cases i l’escola, i també permetia passar cap als horts, fins a l’Era de Dalt.

Durant gran part del segle XX el carrer del Mulo era vist com un lloc brut. És cert que hi abundaven els excrements de gos, que fins la dècada de 1990 anaven lliures pels carrers sense cap classe de restricció. Qui tenia gos, el solia aviar al matí, i la bèstia es passava el dia amunt i avall per on volia, i feia les seves necessitats on li semblava. Aquests animals devien tenir certa predilecció pel Mulo. Hi havia, també, l’expressió “anar a cobrar al Mulo” (similar a “anar a cobrar a la Palma”), que hom deia quan creia que algú altre no trauria cap benefici de determinada acció.

Les referències més antigues que es coneixen per a aquest nom de carrer són de mitjans del segle XVII. Un procedimient judicial del 1693 per aclarir unes raons per unes propietats malvenudes a causa de la misèria provocada per la Guerra dels Segadors, anomena un hort conegut com “lo bancal del Micolau” a la “partida de Davall lo Muro”:

Vui, als 6 dies del mes d’abril anii de la Natividat del Senior de 1693, lo magnífich en Andreu Vidal, del lloch de la Figuera, balle general d’esta present vila de Cabaçes i baronia per sa senioria ilustrísima &, ab horde de son magnífich hordenari assesor pose per curadors de la isienda del quondam a Joan Sentis Micolau, d’esta present vila de Cabaçes, als honorables Pere Nabas, pagès, i a Joan Farre, teixidó de lli, tots d’esta present vila de Cabaçes, donan-los tot lloch i plen poder, com a senblans curadors se sol donar, per a tot lo que à nesesari, ans i pratiga estil d’esta present Cort, que com a senblans curadors se sol donar. i tanbé los mane dit senior balle general al sobredits Pere Nabas i Joan Farre, curadors sobredits, fasen demanda de dos heretats que tenie i posaïe Joan Sentis quondam quant morí, i ara las posaeix la una Joan Vall, i enomenada los Clots, i l’altra la posaeix Joachim Llaurado, henomenada lo Bancal del Micolau, dich Joan Sentis, a la partida del Davall lo Muro. I que dita demanda la fasen per via de justísia, i fen-les tornar dites heretats ab la dita isienda conforma estaven de antes. I los sobredits Pere Nabas i Joan Farre, curadors sobredits, asepten lo dit càrrech de curadors juntament ab lo jurament i manament, offerin-se aministrar tota dita asienda com a coses pròpies, jurant & firmant & fiat llarge &.

Biete, a la seva Toponímia, documenta el 1781 la “partida nombrada Davall lo Molo” (314) i també el 1754 “lo hort Devall lo Muro” (436). Aquest Muro, per corrupció fonètica, es transformà en el Mulo actual, i d’aquí el nom del carrer. L’únic que recorda aquest topònim, avui en dia, és el cartell que, a la conjunció amb el carrer Major, indica el “forn de pa el Mulo.”. Res a veure, per cert, amb cap animal de càrrega, encara que a les bosses del forn hi hagi un ruquet dibuixat.

El procediment de transformació del nom del Mulo és similar al del Puntarrer, que trobem documentat a mitjans del segle XV com “Pont d’en Terrer” i que avui en dia consta als cartells amb la forma errònia “Puntarré”, per desconeixement de qui fixà aquesta grafia.

nord.cab - El portal de notícies de Cabassers