De la història recent de Cabassers, potser la més atractiva és la de la dècada de 1980. Van ser deu anys guanyats i perduts a la vegada, on començaren tradicions recents que ja han quedat fixades al calendari, potser sense que ningú no recordi massa com van començar. Van ser guanyats per tot el que va començar llavors i encara perdura ara, però perduts perquè no es va saber treure profit de l’ebullició cultural del moment i projectar-la cap al futur.
La dècada de 1980 fou convulsa, de transició d’una dictadura que no s’acabava d’acabar, i que perduraria (i encara perdura) en molts aspectes sociològics, de manera poc conscient o percebuda vagament.
Foren, aquells anys, la dècada daurada dels mitjans de comunicació locals, que aparegueren per tot arreu per a reivindicar dues coses: la llibertat de dir el que hom volgués, i de dir-ho en català. A Cabassers això va propiciar l’aparició de la primera emissora de ràdio local del Priorat, que funcionà durant dues o tres temporades d’estiu entre finals dels 70 i principis dels 80.
A començaments dels 80 aparegueren també dues entitats locals cabdals: el Futbol Club Cabassers i la revista El Sitjar. Ambdues iniciaren les tradicions modernes que encara se celebren cada any: les Paelles de la Foia (cosa del Sitjar) i el 15 d’Agost (amb partit de futbol entre solters i casats, ball a la pista i el típic entrepà cabasserol, cosa del F.C. Cabassers).
Les Paelles de la Foia començaren com un dinar commemoratiu pels actes del VIII Centenari de la Carta de Població de Cabassers el 1985 que, en principi, només s’havia de celebrar una vegada. Va ser idea de la gent d’El Sitjar i de la Societat de Caçadors. Va anar tan bé, que a l’any següent es tornà a fer, i des de llavors s’ha fet cada any de forma ininterrompuda, només amb el parèntesi forçós de la pandèmia el 2019. Aquestes fotografies corresponen a les primeres Paelles de la Foia, del 5 d’agost de 1985:
Per a commemorar aquest Vuitè Centenari El Sitjar també edità un calendari i adhesius, que es veieren enganxats sobretot en molts vehicles:
Foren, també, els 80 època de reivindicacions. El mateix dia de les Paelles de la Foia El Sitjar recollí signatures per a evitar que es tallés l’Aubereda, però no van poder evitar que sí que fos talat un xop, l’any anterior, que hom anomenava centenari, i que hi havia al barranc, passat el pont de la carretera. Digueren, els qui el tallaren, que l’arbre estava podrit i que amenaçava de caure, i que per a evitar accidents més valia tirar-lo a terra. El Sitjar, però, no hi estigué conforme i, un cop abatut el xop en va fer una esquela commemorativa que es passà per les cases:
Una figura destacadíssima, Vicenç Biete, va establir les bases de la historiografia moderna cabasserola durant aquesta dècada de 1980: primer, publicant un recull de documents relacionats amb el municipi el 1985, en els actes de commemoració del VIII Centenari de la Carta de Població. I després preparant la seva obra monogràfica sobre Cabassers, de caràcter enciclopèdic, que tot i que es publicà el 1991, havia estat elaborada durant la segona meitat de la dècada de 1980.
Cap a les darreries de la seva existència, el 1985, El Sitjar encara va organitzar la primera trobada de premsa de les comarques del Priroat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, que es va fer el 15 de juny d’aquell any al Cafè:
La vida cultural, social i esportiva a Cabassers durant aquella època fou molt intensa. Hi havia, a més del Cafè, un bar restaurant que tant aplegava el jovent els vespres i nits, com celebrava convits de Primera Comunió quan n’era la temporada: Els Cofins. Amb el Sitjar, els Cofins eren centre neuràlgic de les Festes de Primavera, que portaren centenars de persones a Cabassers el 1984 i 1985. Encara que tot arriba el dia que s’acaba, i aquells anys també passaren, com si una pedregada i un aiguat se’ls haguessin endut còrrec avall. Però sempre queda alguna cosa del que hi ha hagut i, d’una manera o altra, tot torna.
