El programa “Està passant”, presentat per Toni Soler, Jaïr Dominguez i en Peyu, es va fer ressò ahir de l’extravagant “cas del Patiet”. Resumit: un cotxe va aparèixer accidentat en un carrer de difícil entrada i pitjor sortida, que no porta enlloc, amb les claus al contacte, les portes obertes, i el conductor desaparegut. La cosa es va resoldre amb el vehicle retirat i retornat al seu lloc d’origen un cop localitzat el propietari. La resta de detalls es desconeixen, i queden uns quants interrogants oberts, que en el fons són de poca rellevància, però que van despertar la curiositat dels veïns, com per quin motiu el cotxe va ser abandonat després de l’accident.
Podreu veure la part del programa que tracta el “cas del Patiet” a partir del minut 29 d’aquest vídeo.
Els tres humoristes van transmetre molt bé la irrellevància de la notícia, que va començar semblant una cosa i va acabar en no res, amb el cotxe retirat i marxant sense danys i -per sort- sense cap cas per a Carles Porta. Com bé diuen al vídeo, aquell matí de dissabte era força avorrit. Era Primer de Maig, dia festiu, i no passava res de res a Cabassers. De cop, es van començar a rebre fotografies i missatges que parlaven d’un vehicle desconegut accidentat al Patiet, i la cosa es va anar fent interessant fins que, en no haver-hi res més que una sortida de via, l’expectació es va acabar en sec. El patiet és un carreró estret on s’hi ha d’anar expressament. Queda força amagat i és poc transitat. Aquell migdia, un cop vist que la cosa no havia anat més enllà d’una sortida de via, i vista la irrellevància del problema, ens preguntàvem quanta gent al poble s’hauria assabentat de l’incident del Patiet si no l’haguéssim publicat, de tan poca cosa com havia estat. Poc ens imaginàvem, però, que mitja Catalunya se n’assabentaria tres dies després. L’emissió del programa de TV3 va encendre el xat del Consell de Redacció, i els riures duren encara a l’hora d’escriure aquestes línies, perquè veure que a TV3 es parli del “Patiet”, una cosa tan cabasserola i a la vegada tan pejorativa (allà només s’hi va a fer cagar els gossos) no deixa de ser una visió esperpèntica als ulls de qualsevol veí nostre. Potser més esperpèntic i tot que trobar-hi un cotxe que no se sap d’on ha sortit, amb una roda penjant. TV3, “la Nostra”, parlant del Patiet, donant difusió nacional a una irrellevància que hi va passar! Buñuel o Berlanga no ho haurien imaginat millor, i salvant l’anacronisme del paper d’Internet, l’escena no desencaixaria a la mítica “Amanece que no es poco” de José Luis Cuerda.
La primera conseqüència de l’aparició de nord.cab a TV3 va ser el col·lapse del servidor del portal de notícies. Nord.cab no s’ha concebut per a suportar més de 60 entrades simultànies per segon, i el resultat va ser aquest, com feia saber un lector via Twitter:
La segona conseqüència, un cop corregit el “Resource Limit Is Reached” de la web, va ser l’escalada de posicions del llibre que recull en edició facsímil els números de la revista Nord apareguts en paper entre el 1998 i el 2000, recentment publicat i que es ven a Amazon. Al matí ja havia entrat a la llista dels més venuts de la seva categoria, amb la posició 56. Però després del programa, les posicions milloraven espectacularment, fins a entrar al Top 100 de vendes no només de la seva categoria, sinó de tots els títols en llengua catalana, amb la posició 76. A banda, dintre de la seva categoria, passava de la posició 56 a la 7, i respecte el global de llibres disponibles a Amazon, ocupava la posició 3.216 a la llista de vendes:
Qui ens havia de dir, aquell primer dissabte de maig, avorrit, mig ennuvolat i plujós a estones, que el Patiet ens faria una “promo” de 5 minuts a la televisió pública nacional, ens ompliria la web de visitants fins a fer petar el servidor, ens propulsaria les vendes de llibres com ni gastant fortunes amb Google Adwords no hauríem aconseguit, i veuríem, a sobre, tres dels millors humoristes del nostre país parlant de Cabassers, de nord.cab, de la nostra conversió de facto d’un domini per a taxis en un domini “territorial” per a Cabassers, del Patiet, del camí de Cartoixa i dels còrrecs que hi ha.
No és el primer cop que passen coses extravagants a Cabassers. És també memorable el cas de les calces negres perdudes al Cafè el 2 de gener del 1999, que encara és hora que se sàpiga de qui eren. Aquelles calces van passar-se diversos mesos clavades al tauler d’anuncis del bar, esperant que algú les reclamés. I com que no ho feia ningú, finalment van fer cap a la brossa. Així explicava el “cas” de les calces negres la revista Nord:
Llàstima que llavors no hi hagués hagut Twitter, ni Telegram, ni Instagram, i amb prou feines una connexió mínimament decent a Internet per a poder-hi penjar res. Llàstima!
