Si només es llegeix un titular i es mira una foto, no es té cap informació del que diu la notícia, i per tant no es té criteri per a opinar, especular, preveure o analitzar el que s’hi explica. S’entén que en períodes de sobreinformació se seleccioni amb què s’inverteix temps de lectura, però si es fa això, cal no opinar ni especular sobre allò que no s’ha llegit.
La publicació de les dades de l’aplicació de Salut, STOP COVID-19, on s’hi reflecteix que quatre veïns de Cabassers van reportar símptomes compatibles amb la malaltia COVID-19, causada pel virus SARSCoV2, ha disparat tota classe de rumors. Gent que es pregunta qui són els possibles infectats, gent que pregunta als altres si sap qui són, gent que analitza casa per casa a veure qui té més opcions, etc. Un espectacle lamentable que provoca vergonya.
La presència d’una ambulància al poble a la una de la matinada del dia 28 encara ha disparat més la rumorologia. Per això, cal fer diversos apunts:
1- Les urgències sanitàries que hi havia abans de la irrupció del SARSCoV2 continuen ocorrent. Els vehicles sanitaris no atenen exclusivament casos d’infecció per aquest virus.
2- L’aplicació de Salut no fa un diagnòstic científic, sinó un d’emergència per manca de tests amb reactius que detectin antígens (casos aguts) o anticossos (casos que ja han superat la malaltia). El diagnòstic, doncs, es fa sobre les respostes que l’usuari dóna a una ENQUESTA, controlada per un algoritme. Salut no ha publicat el codi font de l’aplicació a Github, però sí que hem pogut analitzar el codi d’una aplicació similar feta per a la mateixa funció a la Comunitat de Madrid. L’aplicació decideix amb un algoritme si els símptomes que reporta l’usuari són compatibles o no amb els que desenvolupa la COVID-19.
Aquí teniu l’algoritme de l’aplicació madrilenya:
var scores = {
falta_aire: 60,
fiebre: 15,
tos: 15,
contacto_positivo: 29,
mucosidad: 0,
dolor_muscular: 0,
gastrointestinal: 0,
mas_20_dias: -15
};
var sc = 0;
for (var k in answers) {
if (answers[k]) {
sc = sc + scores[k];
}
}
if (sc >= 30) {
return 'con-sintomas';
} else {
return 'sin-sintomas';
}Traduït a llenguatge humà: cada resposta atorga o resta uns punts. Si l’usuari diu que li falta aire, el sistema suma 60 punts. Si diu que té febre, suma 15 punts, si diu que té tos, en suma 15 més; no suma res si diu que té mocs, dolor muscular o molèsties gastrointestinals. I en resta 15 si diu que qualsevol dels símptomes que puntuen fa més de 20 dies que duren. Les cinc últimes línies del codi donen el resultat: si aquest acumula 30 o més punts, l’algoritme classifica l’usuari com “amb símptomes”, i si el resultat és inferior a 30 punts, el classifica “sense símptomes”.
Com podeu comprendre, no es pot confirmar la presència del SARSCoV2 mitjançant una aplicació de mòbil. Només es pot fer amb un test amb reactius o a un laboratori, havent pres mostres de la persona que es vol analitzar.
3- La notícia que es va publicar ahir deixa ben clara la naturalesa d’aquest tipus de “diagnòstic” fet mitjançant l’aplicació STOP COVID-19:
Les dades s’obtenen dels últims tests d’autoavaluació que han enviat els usuaris de l’aplicació. Cal recordar que aquests no són casos diagnosticats amb els tests detectors del virus, sinó mitjançant un qüestionari online.
4- A banda, també es va publicar un article que explicava com interpretar les dades que Salut publica procedents de l’aplicació STOP COVID-19, on es tornava a insistir:
L’aplicació funciona amb un algoritme bastant senzill, que atribueix opcions de patir la malaltia expressades en percentatges de probabilitat atribuïts a cada resposta, segons què digui l’usuari. En base a un barem, classifica els qui responen a les preguntes com a persones sense símptomes (i probablement sanes), persones amb símptomes lleus, i persones amb símptomes greus (i sense la seguretat que aquests símptomes siguin a causa de la COVID-19). Aquesta aplicació no substitueix en cap cas el test físic fet amb reactius, però davant la falta de testos, Salut va llençar el programa per a poder controlar a qui cregués tenir símptomes. La fiabilitat del sistema, doncs, no és pas del 100%, ja que només un test amb reactius pot confirmar o desmentir la infecció, però és el que hi ha.
5- Els símptomes que fan que l’aplicació classifiqui algú com a possible infectat no són exclusius de la COVID-19. Molts altres problemes poden provocar tos, febre o falta d’aire.
6- Encara que algú s’infecti, NO EN TÉ CAP CULPA. Segur que no ha anat a llepar baranes al Metro de Madrid per a infectar-se a posta. Seguríssim que no.
7- Una societat lliure i adulta ha de tenir accés a tota la informació disponible sobre qualsevol assumpte que l’afecti, però també l’ha de saber interpretar. No serveix de res tenir informació si no se sap interpretar, si s’interpreta malament, o si no s’entén.
8- Les informacions s’han de llegir senceres, amb calma i entenent-les. Si hi ha fonts, s’han de consultar. Si no s’entenen, s’ha de preguntar. L’alarmisme s’ha d’evitar. Les notícies falses s’han de denunciar públicament per a evitar-ne l’expansió.
9- La situació actual ja és prou complicada. No la fem més difícil escampant rumors o intentant esbrinar qui ha respost què a l’aplicació. L’important de debò és això: quatre persones han dit que no es troben prou bé i que manifesten símptomes que podrien (PODRIEN, noteu el condicional) correspondre als que causa la COVID-19. L’únic que s’ha de fer és desitjar que es trobin bé aviat i que només sigui un refredat, una grip o un mal de coll. I si és a causa del SARSCoV2, que es recuperin al més aviat millor.
Fins ara a Cabassers ho hem fet prou bé: hem seguit les indicacions de seguretat, hem respectat el confinament i ens hem comportat com s’espera d’una societat madura. I que duri. Tot el que no sigui fer això, és fer nosa.
