La paraula “quarantena” es refereix a quaranta dies, i avui ja els fa des que una majoria ens vam confinar. D’altres no ho han pogut fer, ja sigui perquè són sanitaris, policies, bombers, treballadors del comerç, serveis de neteja, agricultors, grangers, ramaders i tots aquells qui fan tasques considerades essencials.

En aquests quaranta dies hem après que es pot viure amb molt menys del que consumíem, i hem vist com el cel es buidava d’avions i les carreteres eren gairebé gens transitades. I probablement més val que ens hi acostumem, perquè les coses no tornaran a ser com abans.

El quaranta és un número simbòlic a la Bíblia. El Diluvi Universal durà quaranta dies i quaranta nits. Jesucrist passà quaranta dies al desert resistint les tres temptacions del Diable. El quaranta bíblic no s’ha d’agafar al peu de la lletra, sinó que significa “una multitud”. I és una multitud de dies el que encara resta per a trobar una sortida definitiva a aquest daltabaix; de moment, l’estat d’alarma durarà fins el 8 de maig, i és ben possible que llavors encara es prorrogui quinze dies més. Dependrà tot del control que es tingui sobre el ritme de contagis i els nivells de saturació del sistema sanitari, que s’ha comportat de forma heroica tot i la gestió política tan lamentable que s’ha fet d’aquesta crisi.

Ahir fèiem una enquesta al canal de Telegram: un 27% va respondre que el confinament se li feia pesat, un 33% va dir que no ho portava ni bé ni malament, i un 40% va assegurar que se sentia còmode o molt bé tancat a casa. Calma i paciència perquè això va per a llarg. El desconfinament no serà obrir les portes i reprendre tothom la vida que portava abans del 12 de març. No serà anar al Cafè a fer la partida, ni quedar amb els amics, ni sortir a dinar a cap restaurant. Les restriccions continuaran, la distància social es mantindrà, i les mascaretes i els guants seran un element habitual de la vestimenta de tothom. I això durant molt temps, fins que es trobi un vaccí capaç d’immunitzar contra el SARS-CoV-2, o una medicació que combati els efectes de la malaltia que provoca, la Covid-19.

Tots tenim ganes de tornar a veure a tothom, de circular pel carrer lliurement, i de fer moltes de les coses que fèiem abans que la Història ens fes canviar d’era d’una bufetada. Però haurem de tenir moltíssima paciència i encara més prudència. De moment Cabassers ha esquivat la plaga i no ha pres mal ningú, també, sens dubte, gràcies al comportament dels veïns, igual d’heroic que el dels qui combaten aquesta pesta a primera línia: quedar-se a casa és, ara mateix, un dels més grans gestos de solidaritat i fraternitat que hom pot fer vers els seus conciutadans.

Un virus, un microorganisme que està al límit de la vida, ha posat la vida al límit, i ens l’ha canviat per sempre més. Haurem de posar totes les nostres ganes a recuperar-la i a fer-la millor del que era. I això ja ho podem començar a fer des d’ara mateix, reflexionant sobre allò que haurem de canviar per a millorar com a individus i com a societat.

Do NOT follow this link or you will be banned from the site!