El No-Do ha tornat al cinema de Cabassers. El No-Do era un noticiari setmanal del règim franquista que precedia obligatòriament les pel·lícules projectades als cinemes espanyols entre 1942 i 1976, i de forma voluntària fins al 1981. I aquesta tarda, en els actes commemoratius del 50è aniversari del trasllat del Cafè a la seva seu actual, se n’ha projectat una cinta que encara es conserva, per tal que les generacions més joves vegin què era, i les no tan joves recordessin temps passats. La cinta s’ha projectat utilitzant la càmera cinematogràfica original que es feia anar per a fer aquestes projeccions i les de cinema. També s’ha pogut veure una pel·lícula en cinta de fotogrames, i tot això després de la xerrada que ha ofert Sisco Gibert, un dels últims maquinistes que, juntament amb Rosendo Rovira, van fer funcionar aquell cinematògraf que requeria barres de carbó per a poder fer les projeccions. En Sisco ha explicat el funcionament de la màquina, i ha recordat que sovint les pel·lícules sortien de cap per avall a la pantalla, per error a l’hora d’introduir la cinta al reproductor, i que quan això passava el públic es posava a xiular i a cridar per advertir els maquinistes. I avui, casualment, ha passat, amb xiulets i cridòria del públic inclosos.
Finalment, s’ha pogut veure un vídeo commemoratiu del 50è aniversari del trasllat del Cafè a la seva seu actual, enregistrat el desembre passat, on persones vinculades a l’entitat i a la seva història conversen amb la generació més jove, la de la canalleta petita, que un dia o altre haurà de posar-se al capdavant de l’entitat i fer-la funcionar.
Us deixem un recull d’imatges extretes del canal d’Instagram de l’Ajuntament, que mostren com s’ha desenvolupat la tarda cinematogràfica:
