Segurament tots els nostres lectors coneixeran el vals més famós del món. Evidentment, ens referim al An der schönen blauen Donau op. 314 compost per Johann Strauss (fill) l’any 1866. Conegut col·loquialment com El Danubi blau.
Des de fa ja molts anys és la penúltima obra que l’Orquestra Filharmònica de Viena interpreta en el seu Concert d’Any Nou.
Escoltem (i veiem) la versió que ens van oferir el passat dia de Cap d’Any, dirigida per Franz Wesler-Möst. Podrem apreciar clarament com just en iniciar les trompes el tema principal d’El Danubi Blau, el públic interromp la música i comença a aplaudir. És un costum que es va mantenint des de fa ja força anys. Observareu també que, a continuació el director es dirigeix al públic i felicita l’Any Nou en nom propi i de tota l’orquestra. Tot seguit comença ja la interpretació de l’obra sense cap altra interrupció.
Val a dir que en les altres interpretacions que veurem (dels anys 2014, 1995, 2021 i 1975) s’ha obviat aquest fragment i el vídeo comença ja després de tota aquesta litúrgia.
Fem un recorregut, mentre anem explicant algunes curiositats d’aquesta obra, per diferents versions i interpretacions interessants i originals.
La gènesi d’aquest conegudíssim vals es remunta a l’any 1866, quan Johann von Herbeck (director i compositor austríac) va demanar a Strauss que escrivís un vals per al seu cor. Herbeck desitjava renovar el repertori del seu cor i va sol·licitar a Strauss un vals coral viu i alegre per a ser estrenat per Carnaval. La lletra l’havia d’escriure el poeta habitual de la societat coral que dirigia Herbeck, Josef Weyl, que era comissari de policia.
Fruïm ara de la versió que en féu (mateix escenari i mateixa orquestra) l’any 2014 el director d’orquestra i pianista argentí Daniel Baremboin.
Strauss, doncs, es va posar a la feina i ben prest va acabar l’encàrrec del vals que acabaria sent el més famós i popular dels més de 400 valsos que va escriure. Weyl va aprofitar l’ocasió per a manifestar, en el text, els seus sentiments polítics. Als cantaires del cor no els va agradar la lletra i van protestar molt quan van haver d’assajar l’obra. Finalment, Herbeck aconseguí tranquil·litzar-los i el 13 de febrer de 1867 el famós vals s’estrenà a Viena.
El primer de gener de 1995, el director d’orquestra Zubin Mehta oferí aquesta versió del famós vals.
I quin és el text del famós Danubi Blau? Us n’oferim una traducció tot seguit:
| Danubi tan blau, tan bell i blau, a través de la vall i el camp es desplaça encara cap avall, la nostra Viena et saluda, la seva cinta de plata, uneix totes les terres i l’alegria del cor colpeja la formosa riba. Lluny de la Selva Negra t’afanyes cap a la mar beneïnt’ho tot. Flueixes cap a l’est acollint molts germans. Imatge d’unitat de tots els temps! Antics castells et veuen des de dalt, i saluden des de lluny i les muntanyes escarpades que llueixen al matí, es reflecteixen en la dansa de les teves onades. | Les sirenes al fons, xiuxiuegen el que escoltes, sota el cel blau. El soroll de quan passes és una cançó de fa molt de temps i els sons més brillants no sempre se’ls emporten. Mantingues les teves onades a Viena, que tant t’estima! Allà on vagis no trobaràs cap altre lloc com Viena! Aquí vessa dels seus pulmons la màgia de desigs feliços i fidel, estén el sentiment germànic sembrant-ho tot al pas de les aigües. |
Veiem ara una versió única. La del Concert de Cap d’Any del 2021, a càrrec del director italià Riccardo Muti. La pandèmia va fer que el concert només fos retransmès per televisió, veurem la Sala Daurada del Wiener Musikverein completament buida.
L’estrena absoluta d’aquest vals a Viena passà sense pena ni glòria, però quan el mateix Strauss en persona el va dirigir (aquesta vegada sense cor) a l’Exposició Universal de París, l’estiu del 1867 tingué un gran èxit i ràpidament l’obra es féu molt popular.
Ara que ja coneixem el text, sentim-ne una versió cantada. Al mateix escenari, però l’any 1975.
Des de la mateixa Sala Daurada podem disfrutar d’aquest vals, en una versió per a cor masculí acompanyat de piano.
Escoltem aquesta altra interpretació, ja en un altre escenari, per a cor mixt i orquestra simfònica.
També, si ho voleu, podeu seguir-ne la partitura (una mica complexa, ja veureu) en aquest vídeo.
No podem estar-nos (els puristes podeu acabar l’article aquí mateix) de posar una de les versions més nostrades d’aquest conegut vals.
I, si fem una barreja de la versió més clàssica i original amb la que acabem de sentir, l’amalgama sona d’aquesta manera.
Esperem que us ho hàgiu passat bé en aquest recorregut pel vals més famós del món.
Acabem anunciant-vos que a partir d’ara aquesta secció passarà a ser bimensual. Ens trobarem, doncs, si així ho desitgeu, a finals del mes de març.
Bona música!
Ricard Gimeno
