Enguany fa 50 anys que el Cafè es va traslladar a l’edifici que ocupa avui en dia, conegut com “la Societat” i “el Cafè” indistintament. El local, construït el 1933, ja va allotjar un bar fins el 1939. Aquell any, acabada la guerra, la Falange va confiscar l’edifici, per ser considerat el bar una “entitat marxista”, i es destinà a magatzem de palla i adobs fins el 1971.
Del 1939 al 1970 el bar del poble va ser a la plaça del Dr. Prudenci Seró, a la casa número 6:

A finals de la dècada de 1960, atenent a les lamentables condicions de l’edifici que allotjava el bar, el president de l’entitat (aleshores anomenada Sociedad Unión Recreativa de Educación y Descanso), Joan Llaurador, va aconseguir recuperar l’edifici que ja havia fet de bar entre 1933 i 1939. Es va reformar íntegrament, i el 18 de juliol de 1971 (cal tenir en compte que tot això passava sota la dictadura franquista, i que aquella data era festiva per a commemorar el cop d’estat del 1936) s’inaugurava la reobertura:
Els primers conserges que atengueren la barra a les instal·lacions reformades foren els de cal Blanco. A la foto, l’Ismael, l’Amado i la Ines amb el seu pare:
Ahir, gràcies a la iniciativa de l’actual presidenta de l’entitat, Manoli Marchena, es va enregistrar un vídeo commemoratiu dels 50 anys del trasllat del cafè a l’edifici on és ara, molt entranyable. L’enregistrament, que es podrà visionar el dia de Sant Esteve, mostra la canalleta del poble en una taula rodona amb persones vinculades al bar. Entre els participants hi ha expresidents, antics conserges, encarregats de les projeccions del cinema i conserges actuals. Entre tots, recorden la història del local, les anècdotes esdevingudes, les reformes posteriors, el funcionament del cinema, etc.
Tal com va manifestar Manoli Marchena al principi de la gravació del vídeo, les noves generacions pregunten a les que ja han passat per l’entitat com funciona, què és i què representa. Perquè els qui pregunten són els qui, en uns anys, formaran part de les juntes, dels socis i del funcionament del cafè, que no és només un bar: és un punt de trobada, la casa de tots els cabasserols i de tots els qui visiten la població.