La Guerra del Francès (1808-1814) va ser el conflicte bèl·lic a la península Ibèrica contra la invasió de les tropes de Napoleó Bonaparte, qui va imposar el seu germà Josep com a rei. Va néixer del rebuig popular a l’ocupació francesa i a les abdicacions de Baiona, amb una forta implicació de la població en la resistència i la guerrilla. La guerra va finalitzar amb la derrota francesa, el retorn del monarca Borbó Ferran VII i l’inici del conflicte entre l’absolutisme i el liberalisme a Espanya.
Aquest va ser un període intens al Priorat, caracteritzat principalment per l’activitat de la guerrilla i el patiment de la població civil degut a la presència i els saquejos de les tropes franceses.
Des de l’inici del conflicte, es va organitzar el somatent a pobles com Cornudella de Montsant, que es va mobilitzar per unir-se a altres forces i al Regimient de Saboia. La comarca va ser escenari d’operacions militars. Es té constància que l’any 1809 els somatens del Priorat, juntament amb altres tropes, van prendre la vila de Falset. Posteriorment, els francesos van abandonar Falset saquejant la vila.
La proximitat a punts estratègics com Tarragona i Reus, i el pas de divisions franceses, va provocar que la comarca patís el saqueig, la pèrdua de béns i la por entre els habitants. Alguns francesos, en retirar-se de poblacions del Camp de Tarragona, van penetrar al Priorat. Després de les accions bèl·liques i el pas de les tropes, es van estendre malalties que van causar una gran mortaldat a tota la comarca.
La lluita a la comarca va ser més una guerra de desgast i de resistència local que de grans batalles. Cabassers no va quedar indemne en aquest context, i una anotació el llibre de defuncions explica que els dies 14 i 15 de desembre de 1810 Cabassers fou saquejat i incendiat per les tropes franceses:
«Día quince de diciembre del año mil ochociento y diez, yo el Dr. Joseph Ortiz, retor de Cabaces: di sepultura ecclesiástica en el sementerio de esta parroquia al cuerpo de Pedro Abelló de la Vilella Baxa, consorte de María Peleiga. Fue encontrado muerto al Tosal, en casa de Ramon Carreres, por haver havido en parte de este día y el día antecedente un este pueblo que todo fue saqueado y quemado, tres mil franceses de ynfantería y dosciento de cavallería, y no haver quedado en este pueblo más que el abuelo Jaume Miro de edad de 99 años y Teresa Gispert, viuda, de edad de 80 años, haviendo muerto a aquél y no a éstos, y la demás gente se salvó a las cuevas del término. Del que certifico y doy fe, Dr. Joseph Ortiz Rector.»
La catalogació de l’Arixu Parroquial, que està duent a terme Santa Maria de Vallclara després d’haver-lo digitalitzat íntegrament, aporta detalls fins ara desconeguts de la història del poble i permet fer una aproximació a episodis històrics des de la quotidianitat local. El fons documental parroquial és un dels tresors que conserva Cabassers, juntament amb el retaule gòtic de Santa Maria, que són l’orgull de la cultura de la comarca.
