Cabacés, Capmany, Figaró-Montmany, Lladó, Massanes, Navàs, Rialp, Torrelavit i Forallac. Aquests són els topònims de municipis del Principat de Catalunya que no compleixen la Llei de Política Lingüística i que, tot i això, són tinguts per oficials sense poder-ho ser. Alguns d’aquests topònims són formes prenormatives imposades per al repressió del franquisme contra la llengua, i altres són simplement faltes ortogràfiques, provocades pel desconeixement de la pròpia llengua. Ara un estudi de 188 pàgines aprofundeix com mai no s’havia fet en aquest problema i analitza tots els casos de topònims oficials corromputs. A banda dels topònims municipals mencionats també s’hi analitzen els casos de la Torre de Cabdella i Josa i Tuixén, que tenen una doble denominació; correcta pel nom del municipi i incorrecta pel nom d’alguns nuclis (la Torre de Capdella i Capdella pels nuclis de la Torre de Cabdella i Cabdella, i Tuixent pel nucli de Tuixén). També s’hi afegeix la llista del noms irregulars d’altres nuclis, urbanitzacions i polígons industrials, alguns tan aberrants com Royal Park, Tourist Club, River Park o Miami, per citar-ne alguns.
La Llei de Política Lingüística deixa clar que els topònims de Catalunya tenen com a única forma oficial la catalana d’acord amb la normativa lingüística de l’Institut d’Estudis Catalans, i aquest estudi posa de relleu l’incompliment de la norma en tots els casos estudiats.
El treball finalitza amb un capítol que proposa una reforma legislativa perquè sigui el Govern de la Generalitat qui, d’ofici, faci una cosa tant de sentit comú com corregir les faltes ortogràfiques que encara queden a la toponímia oficial, ja que cap dels ajuntaments incomplidors no vol fer-ho voluntàriament per manies, caciquisme, por, deixadesa o populisme.
El llibre, titulat La toponímia oficial no normativa al Principat de Catalunya, s’ha situat en només tres dies entre els 150 títols més venuts de les categories de dret públic i lingüística d’Amazon.
