El prevere fill de Cabassers Mn. Joan Masip i Franch va morir de manera sobtada a Benissanet el 26 de març de 1990. Era molt conegut a tota la diòcesi de Tortosa, però especialment a les comarques del Priorat i de la Ribera d’Ebre. Fou molts anys capellà del Masroig i de Guiamets, i inicià l’aplec de l’ermita de Sant Pau de la Figuera, on hi ha una placa que commemora aquest fet, en memòria seva. Mossèn Joan fou, en paraules del periodista Xavier Garcia, “un mossèn Tronxo de combat”; catalanista, antifranquista, sempre al costat dels qui més ajuda necessitaven, no dubtava a oferir sagristies i abadies per a fer cursos de català quan l’idioma era prohibit pel franquisme, o a impulsar tota classe d’actes que ressaltessin la catalanitat, com l’aplec de la Figuera.
Les pertinences personals del sacerdot, quan morí, foren recollides pel seu germà, Remigi Masip, i traslladades a Cabassers. No es localitzà, però, el calze amb què el capellà oficià la seva primera missa, el dia 1 de juliol de 1953.
A aquell dia correspon també l’estola commemorativa, que lluí el prevere durant la seva primera missa, i que conté dues dates principals: la de la seva ordenació a Tortosa (el 28/06/1953) i la de la seva primera missa, cantada a Cabassers el dia 01/07/1953. L’estola se la posà a la plaça del Sitjar, davant de cal Civil, després de besar-la, i mentre ell s’estava posant l’ornament en Llorencet disparava unes salves d’escopeta.
Aquesta fotografia correspon al dinar de celebració de l’ordenació, que s’oferí a altres capellans de la diòcesi, que assistiren a la primera missa de Mossèn Joan. La imatge fou capturada per la casa de fotografia reusenca Niepce, al segon pis de cal Morell de Cabassers:
Segons recorda Josep-Enric Peris i Vidal, Mn. Javier Redó pronuncià un verset de Tomàs Martí a l’homilia de la primera missa de Mn. Joan, extret de l’opuscle de reposició de la Mare de Déu de la Foia i escrit el 5 d’agost de 1942:
“Tireu al vol les campanes,
toqueu ben fort, camanês,
que avui és dia de festa,
pel poble de Cabacés”
La composició continua així:
“Verge Santa de la Foia,
de Cabacés seny madú;
dona’m per viure la joia
d’un morir pensant amb tu.”
“I així les hores que vinguin
a breçolar el somni meu,
faran ¡ai! que per mi tinguin
tot el bo del voler teu.”
Mossèn Joan utilitzà, en aquella primera missa, un calze, obsequi del seu padrí d’ordenació Jaume Masip Queralt. Novament Josep-Enric Peris i Vidal el recorda perfectament, i fou ell qui me’n parlà. Conta una anècdota que es produí amb el calze com a protagonista, a l’església d’els Guiamets: es dóna la circumstància que Mn. Joan no permetia que ningú toqués aquell calze, amb una excepció: en Josep-Enric. La raó: perquè ell era seminarista, i com que havia de ser capellà li era permès tocar el calze.
En Josep-Enric Peris, després de la mort de Mn. Joan Masip, perdé la pista del calze i no el veié mai més. Parlant-ne amb ell en temps recents, apuntàvem que una possibilitat era que encara fos a l’església de Benissanet, d’on era rector Mn. Joan en morir, i que el seu germà Remigi l’hagués deixat allí pensant que no fos part dels objectes litúrgics d’aquella església, i no propietat del seu germà. Però aquesta setmana una casualitat ha fet localitzar el calze a la sagristia de l’església de Cabassers. Na Lourdes Vellvé, posant ordre en un armari on es guarden objectes ligúrgics de poc ús, i traient-los la pols, es va adonar que un calze tenia aquesta inscripció a la base:
Transcrita: “AL RVDO. JUAN MASIP FRANCH PBRO. / SU PADRINO JAIME MASIP QUERALT / CABACES I-VII-1953”. Tot en castellà, perquè s’estava sota el franquisme, llavors, i el nostre idioma era perseguit i prohibit. Na Lourdes Vellvé li va ensenyar la seva troballa a na Maria Cinta Peris, germana de Josep-Enric, i així vam saber on era el calze que, poc temps abans, havíem dit de mirar de localitzar. Casualitat? La Providència? Que tothom pensi el que vulgui i ho anomeni com li sembli, però el cas és que poc després d’haver-nos proposat trobar el calze, aquest ens va trobar a nosaltres. I no a Benissanet, sinó a la parròquia de Cabassers; és a dir, a casa.
Probablement Mn. Joan va donar el seu calze a la parròquia cabasserola. Això explica que sigui aquí i no a la de Benissanet, motiu pel qual el seu germà Remigi no el va trobar entre les seves coses [AQUESTA INFORMACIÓ HA ESTAT ACTUALITZADA I CORREGIDA EL 16/01/2021]. I certament, no pot ser a cap lloc millor que on és ara. I si fos en un emplaçament visible i protegit, dintre de l’església o la sagristia, encara millor.
Tota aquesta història, a banda, a mi em toca de prop per dos motius principals. El primer, per estar casat amb la neboda néta de Mn. Joan Masip, na Cristina Masip. El segon, per gaudir, de fa anys, de l’amistat d’un home excepcional que tingué a Mn. Joan com de la família i que, per a mi, també és família: en Josep-Enric Peris i Vidal.
