A la imatge hi veiem els símbols caironats al retaule de Santa Maria de l’església parroquial de Cabassers. A l’esquerra, un gos negre en moviment avançant cap a l’esquerra sobre gules (vermell viu). Observeu el disseny elegant del ca, que recorda els rampants d’altres heràldiques. El gos era símbol de fidelitat. Per això hi ha també aquesta figura al segell en lacre que s’estampava sobre els documents de la Cort del Batlle General de la Baronia de Cabassers, molts encara conservats al riquíssim arxiu parroquial que tenim el goig d’haver preservat fins als nostres dies. Representava la fidelitat al baró (el bisbe de Tortosa) que era també protector dels vassalls. El senyoriu episcopal portà pau i estabilitat a Cabassers, mentre al voltant, a la ribera de l’Ebre, les guerres locals entre la baronia d’Entença i els ordes militars arrasaven pobles.
A la dreta, un altre caironat amb un cabàs, també sobre gules. Segurament una etimologia popular per a “Cabassers”, associat (sense cap base etimològica, és clar) a confeccionadors de cabassos. No era estranya l’associació, perquè durant l’edat mitjana i part de la moderna, fins a finals del segle XVII, a Cabassers hi hagué una florent indústria tèxtil, amb cultiu de lli i cànem i molts espardenyers, que també feien sàrries i cabassos.
La presència d’aquests símbols locals indica que, amb tota seguretat, el retaule el va encarregar i pagar el poble (és a dir, la Universitat, que era com s’anomenava durant l’edat mitjana l’administració local catalana, el que després es diria Ajuntament a partir de la Nova Planta).
Tenim una història riquíssima, una herència de segles, una tradició que s’ha de saber interpretar, estudiar i estimar. I només ho sent seu el qui s’ho estima. Qui ho ignora no ho estima perquè no ho coneix, i estimar sense conèixer és impossible.
Alguns li diuen “tradició” a baratures de fa quatre dies (del segle XIX com a molt lluny) i no la saben reconèixer allà on realment és, a l’origen medieval de Cabassers (també a la R aquesta del nom que tant espanta a alguns, present ja als primers pergamins de la conquesta del segle XII). Si sabessin, aquests tan espantats, que en realitat menystenen tot el que es pensen que defensen…
