La població que avui en dia s’anomena la Figuera és mencionada, als primers documents de la Conquesta, com “Gibolhoder”. Aquesta va ser la transliteració aproximada del nom àrab, que l’escrivà Bernat, sacerdot, va fer constar al document de donació de la muntanya a l’església de Tortosa i a la de Vallclara com a sufragània de l’anterior. Això passava el 7 de febrer de 1168.
El 1182, un altre document parlava de “Gibalhoder” un altre cop, en la donació censal de la població a Ramon de Siurana, Pere de Santgenís i Guillem i Arnau de Saplana. D’alguna manera el document ve a ser una carta de població, anterior a la de Cabassers (1185) tot i que el lloc de “Gibolhoder” hi estava estretament vinculat.
El 1191 un altre document es torna a referir al lloc com Iubalfodor, en el donatiu d’una peça de terra. No serà fins el 1205 que no es troba la primera referència escrita a l’actual nom del lloc, amb l’ètim Ficulnea (en llatí, figuera).
No queda clar en quin moment ni per què passen de les formes que registren com “Gibolhoder”, “Gibalhoder” i “Iubalfodor” a “Figulnea”. El que sí que queda clar és com anà variant la pronúncia d’aquell topònim àrab transliterat amb caracters llatins, de Gibolhoder a Iubalfodor. És en realitat un nom compost: Djabal hadar, és a dir, muntanya verda. I certament el nom era ben descriptiu per al lloc i el terme que l’envolta, la serra de Sant Pau. Vista de lluny (i especialment des de la perspectiva que s’observa des de Cabassers) es veu una gran muntanya verda, plena de bosc (i actualment amb alguns bancals de vinya).
[Per a les mencions documentals, vegeu VIRGILI, A. Diplomatari de la catedral de Tortosa (1062-1139) i Ídem (1193-1212)]