No és cap secret que a Miquel Vidal i Llecha, últim habitant del Mas Roger, li agradava la història. I que si no sabia l’origen de les coses que explicava, se l’inventava. La seva imaginació desbordant el va portar a decorar les parets del seu mas amb rajoles pintades amb estranya simbologia heràldica, que s’inspira en segells tampons i simbologia municipal cabasserola. A l’exterior del mas, a la façana principal, s’hi pot veure un escut amb la inscripció “Fuentes Clares”. Aquest és el nom mitològic de Cabassers, recollit per Delfí Navàs el 1918, falsa tradició potser produïda per la corrupció del Vallclara del segle XII. Vidal, però, utilitza el fals topònim a la seva heràldica (figura 1), que no és res més que una reproducció pràcticament exacta del segell tampó que utilitzava l’Ajuntament de Cabassers (figura 4) fins la dècada de 1970. L’escut 2 es troba al revestiment de la fossa que conté les despulles de Miquel Vidal i de part de la seva família, a l’ermita annexa al mas, i el número 3 és a la llar de foc de la planta noble de l’edifici, al primer pis. Tots dos tenen similituds pel que fa al contorn de l’escut, i comparteixen una corona baronial (en clara referència a la Baronia de Cabassers, que Vidal coneixia bé). Són variacions fetes sobre l’heràldica cabasserola (figura 5), que tanmateix és, a la vegada, un invent també de mitjans del segle XIX, quan les falses etimologies populars inspiraren molta simbologia municipal.
1 
2 
3 
4 
5
Tot coronant una portalada lateral del mas, s’hi veu una altra rajola, que reprodueix un gos, amb la llegenda “CABACES” i un estriat de punts a sota (figura 8). De nou, Vidal reprodueix un segell tampó municipal, documentat a principis del segle XIX (figura 7), que al seu torn no és res més que l’evolució del segell en lacre utilitzat per a validar la documentació produïda per la cort del batlle general de la Baronia de Cabassers (figura 6), documentat entre finals del segle XVII i principis del XVIII. La mateixa rajola es troba decorant l’entrada de l’ermita de Sant Joan de la Canal, a Cabassers, que es reformà amb el finançament de Miquel Vidal la dècada de 1950 (figura 9).
6 
7 
8 
9
Finalment, tant a l’entrada del Mas Roger com al menjador de la planta noble, al primer pis, s’hi veu una altra rajola, que representa un gos i un cabàs, amb la inscripció “LLECHÀ” (10). Aquest símbol també té inspiració en l’heràldica municipal cabasserola, en concret en la que es troba a la pradel·la del retaule de Santa Maria (11), conservat a l’església. Allí, dintre d’àrees quadrades en disposició romboide, s’hi pot veure la representació d’un gos negre sobre fons vermell en una, i d’un cabàs en una altra. Probablement el gos representi el poder baronial, la fidelitat dels serfs al senyor. El cabàs o cossi potser faci referència a una falsa etimologia de “Cabassers”, que no té res a veure amb la fabricació de cabassos, sinó que el mot és d’origen llatí i arabitzat sota la forma Avicabescer, recollida per primer cop el 1149.
10 
11
