Els difunts del Mas Roger de Cabassers

L’ermita de l’Arcàngel Sant Miquel, del Mas Roger, està documentada ja al 1868. En aquella data es beneïa l’oratori i s’expedia l’autorització per a dir-hi missa. Segurament la capella ja existia abans, si bé no es pot concretar encara des de quan. Avui en dia té aspecte de torre, perquè a la dècada de 1950 se li van afegir un pis i un terrat, però originalment era una capelleta petita, com mostra aquesta fotografia, anterior a la reforma:

Aquest document, conservat a l’Arxiu Comarcal del Priorat, a Falset, detalla les circumstàncies de l’ermita de Sant Miquel:

Hay una capilla ú oratorio público que dista cuatro kilometros del pueblo situada en el llamado “Manso del Roigé”, propiedad de D. Miguel Llecha. Se halla solidamente construida y decentemente adornada para celebrar en ella el Santo Sacrificio de la misa, bendecido que fué por el reverendo cura D. José Cid, cuya autorización recibió del Ilustrisimo Señor Obispo Dr. D. Benito Vilamitjana el 21 de marzo de 1868, segun consta en un oficio que obra en este archivo.

Doc. 174, fons de la parròquia de Cabassers, fons Mas Roger, Arxiu Comarcal del Priorat

A l’interior de l’ermita hi ha una fossa, construïda també durant la dècada de 1950, que conté les despulles de sis persones:

Segons consta en documents penjats a les parets del mateix oratori, el 1958 el propietari del mas, Miquel Vidal, va rebre autorització per a traslladar a la fossa els cadàvers dels seus pares, avis i esposa, i també per a ser-hi enterrat ell mateix quan morís:

Obisbado de Tortosa
Por las presentes y en victud e facultades que se Nos conceden en Rescripto de la Sagrada Congregación del Concilio fecha 28 de febrero pasado y número 30988/D., concedemos la facultad de enterrar en el oratorio público dedicado a San Miguel Arcángel en la finca propiedad de Don Miguel Vidal Llecha, en Cabacés, de este Obsipado de Tortosa, los cadáveres de sus padres, abuelos y esposa, quienes, después de una vida ejemplarmente cristiana, descansaron piadosamente en el seno de la Santa Madre Iglesia. Para el enterramiento del cadáver del nombrado Don Miguel Vidal Llecha, deberá pedrise la licencia correspondiente en el momento oportuno, la cual ha sido concedida ya en principio en el Rescripto que ejecutamos. Por lo demás deberán cumplirse todas las prescripciones canónicas y civiles que regulan esta materia.
Tortosa, a 24 de marzo de 1958.
Manuel, Obispo de Tortosa.

Un altre document, del 1960, autoritza el trasllat dels cossos dels pares i avis paterns de Miquel Vidal fins a la fossa de l’ermita. No hi ha, en canvi, cap referència al trasllat del cos de la seva esposa, Carmen del Pino:

Vicariato General del Obispado de Tortosa
Por el presente, vista la instancia y la autorización del Vicariato General del Arzobispado de Tarragona, por lo que a Nose se refiere AUTORIZAMOS la inhumación de los cadáveres de
D. JOSE VIDAL FELIP
Dª PILAR LLECHA LLECHA
D. CEFERINO VIDAL ROCA
Dª CAROLINA FELIP TARRATS, fallecidos en Reus en el seno de nuestra santa Religión católica, al cementerio católico de Cabacés, observando las normas civiles y sanitarias vigentes sobre la materia.
Tortosa, a 16 de abril de 1960.
El Vicario General,
Joaquin Blanch

Tot i que el document anterior autoritza el trasllat dels cadàvers al cementiri de Cabassers (segurament des del de Reus), tot fa pensar que els cossos són a la fossa de l’ermita de Sant Miquel, ja que Miquel Vidal tenia autorització del bisbe de Tortosa per a enterrar-los allí des del 1958. Per a cobrir la fossa, es van utilitzar les làpides dels nínxols on havien estat abans enterrats els difunts que es traslladaren al mas Roger. En una s’hi llegeix “José Vidal y familia”, i ve del cementiri de Reus. A l’altra hi ha el nom de l’esposa de Miquel Vidal, Carmen del Pino García, i la data de la seva mort, 9 de maig de 1953. Just a sota, el nom de Miquel Vidal Llecha, sense data, ja que la inscripció es va fer en la seva vida, i quan morí ningú no afegí la data (Vidal morí el 25/02/1968).

Al capdamunt de la fossa, tocant a l’altar i a sota d’una catifa, hi ha un enfustat que, si s’hi pica a sobre, sona a buit. Deu ser, segurament, la baixada a la cripta que conté les restes de la darrera família que passà temporades llargues, i fins i tot residí permanentment, al Mas Roger.

Al paviment de la fossa hi ha un escut heràldic fantasiós que, tanmateix, es presta a una interpretació. Amb una corona baronial (en referència a la Baronia de Cabassers, de la que Miquel Vidal coneixia bé la història), el blasó recorda molt l’escut municipal de Cabassers. Les úniques diferències amb aquest són al segon i tercer quarter: mentre que a l’escut de Cabassers hi apareixen unes ondulacions, aquí s’hi veuen dos gossos en capicua al segon quarter, i un arbre al tercer. L’arbre podria ser un pi, i per tant una referència al cognom de l’esposa de Vidal: del Pino.

El símbol heràldic mostra algunes similituds amb un altre, a la xemeneia del menjador de la planta noble del mas:

Tant l’un com l’altre no són res més, però, que fruit de la imaginació de Miquel Vidal.

nord.cab | El portal de notícies de Cabassers