Estimar-se el poble és, primer de tot, conèixer-lo i fer honor al seu passat, entendre el seu present i procurar que tingui futur. També ho és mirar que no sigui ridiculitzat, i aquí entra en joc l’assumpte de les faltes ortogràfiques a la forma oficial del topònim. L’administració ens té col·locats en una llista de deu rarets que no tenen ben escrit el seu nom. I l’Ortografia catalana, la publicació de referència del nostre idioma, ha anat un pas més enllà i ens ha posat d’exemple del que no s’ha de fer, en un moviment inaudit, que jo desconec que hagi passat a cap altra banda del món. Que els manuals d’ortografia del teu idioma t’anomenin com a mostra d’error no només hauria de provocar una profundíssima reflexió, sinó que hauria de conduir a una correcció automàtica.
Estimar-se el poble, sens dubte, és procurar corregir un error que impedeix crear cap marca cultural de prestigi. Mentre les publicacions de referència utilitzen la forma normativa del topònim, és a dir, Cabassers, les xarxes socials de l’administració local i els cartells de la carretera diuen “Cabacés”. Això, en benefici de tots, ho hem d’arreglar; els agents culturals no deixaran d’utilitzar la forma normativa del topònim, perquè no poden obviar la norma; el lògic és que l’administració corregeixi aquesta situació i oficialitzi la forma correcta. I que cada ciutadà escrigui el nom del seu poble, particularment, com li dicti la seva consciència.
També les entitats culturals locals tenen el deure d’utilitzar la forma correcta del topònim, ja que no és una qüestió de gustos ni preferències, sinó de normativa lingüística. Un debat, la passada primavera, al Centre d’Estudis Santa Maria de Vallclara, per veure quina forma del topònim havíem d’utilitzar a les publicacions impreses que es projectaven en aquell moment, es va resoldre de forma insatisfactòria, decidint fer anar la forma oficial i no la normativa. Això em va empènyer a crear una plataforma alternativa de promoció de llibres autoeditats a vallclara.org, per tal de no veure’m forçat a utilitzar una forma del topònim que tothom veu que és incorrecta, i menys en publicacions que tenen per objectiu prestigiar i dignificar Cabassers, no ridiculitzar-lo amb faltes ortogràfiques evidents.
És en aquest context que he iniciat una campanya a cabassers.org per a demanar a l’administració que utilitzi la forma normativa del topònim. No ho plantejo com una guerra, ni com una campanya política, ni com un enfrontament. Ni l’Ajuntament no ho entén d’aquesta manera. La majoria dels qui hi ha al consistori i jo hem compartit moltes lluites i som companys de moltes batalles. I ho continuarem sent, perquè el que pretenc, amb el que faig, és ajudar a millorar. Per si algú té cap dubte al respecte: no ens estem barallant, ni estem mesurant forces, ni hi ha cap xoc en marxa. La meva iniciativa té exclusivament interès científic i cultural, per a resoldre una dicotomia incomprensible: que mentre la cultura usa la forma “Cabassers”, l’administració fa anar la de “Cabacés”.
El que sí que hi ha és una campanya d’informació i pedagògica, explicant detalladament, de forma minuciosa, per què utilitzar “Cabacés” com a forma oficial del nom de la població és ja insostenible, i per què cal corregir les faltes i oficialitzar la forma “Cabassers”. Si aquesta campanya s’hagués iniciat fa 20 o 25 anys, segurament hi hauria hagut un rebombori general. Llavors la informació no circulava amb la fluïdesa que circula avui en dia, i era possible al·legar desconeixement. Avui ja no. Ara, amb dues ditades al mòbil tothom pot saber qualsevol cosa que vulgui saber. I és el que passa amb els motius i les raons que fan necessari oficialitzar la forma “Cabassers”. Hi ha, de moment, 24 veïns que, públicament i per escrit, manifesten estar d’acord amb les raons que fan inajornable que s’oficialitzi la forma “Cabassers”. I absolutament ningú que manifesti el contrari de forma pública a cap altre lloc, simplement perquè tothom veu que mantenir la forma errònia de “Cabacés” com a oficial no té cap fonament, i defensar-ho aniria contra l’evidència i l’obvietat.
Tancar el debat Cabacés/Cabassers oficialitzant la forma correcta també és tancar l’última ferida que queda oberta de la salvatjada que va ser la guerra civil. Ens ha arribat de forma indirecta i inconscient, heretada de generacions passades, que van polititzar el topònim per les circumstàncies que van viure uns i altres, injustes en ambdós casos. En una guerra no hi ha bons ni dolents; tots són dolents. Encara que la propaganda franquista posterior dibuixés els republicans com a dimonis, i encara que la propaganda actual de la memòria històrica els dibuixi com a víctimes i prou, el cert és que uns i altres, sublevats i governamentals, foren botxins i cometeren injustícies. Com escrivia el nom del nostre poble un i altre règim va acabar identificant amb els dos bàndols una i altra forma del topònim. I no, això no va així, és més senzill: “Cabassers” és una forma correcta etimològicament i ortogràfica, i “Cabacés” no. Només és ciència, i la ciència no té ideologia. Sense política pel mig es veu ben clar. Des de la distància que les nostres generacions tenen d’aquell capítol desgraciadíssim de la història, també.
Us animo, doncs, a adherir-vos a la iniciativa que convida l’Ajuntament a oficialitzar la forma normativa. Feu-ho sense por: la campanya no va en contra de ningú, sinó a favor de tots. Fem-ho. Entenguem el passat, corregim el present, encarem el futur. Fem que Cabassers desplegui tot el potencial que té, tots, colze amb colze. Fem-ho junts. El futur es presenta ple de reptes; encarem-los amb les millors eines, i no aferrats a un error que no va ser ni nostre.
