Segurament us “sonarà” la música que escoltarem avui. Desvetllem, només començar, el perquè… Escolteu amb atenció la música de fons que acompanya aquest anunci que es va començar a emetre l’any 2013 i que va estar força temps en pantalla.
De fet, la música que li serveix de banda sonora no té res a veure amb el cafè. És curiós, d’altra banda, que a aquesta ària de Puccini en alguns contextos se li ha canviat la lletra substituint la paraula original babbino (“papa”, carinyosament) per bambino (“nen”).
Abans de continuar, potser estaria bé que veiéssim la versió original de la música. Aquí la teniu:
Potser us estranyarà que trenquem un costum que hem mantingut en tots els nostres articles i us haguem posat primer una versió amb vídeo. La raó és molt senzilla: com haureu anat descobrint es tracta d’un fragment d’una òpera i l’òpera està pensada per a ser vista i escoltada. La música (el so) és un element molt important, és clar, però hi ha d’altres elements que ho són igualment d’importants: el text, l’escenografia, el moviment escènic, l’argument…
No deixem, però, d’oferir-vos una versió només d’àudio:
O mio babbino caro és una conegudíssima ària de l’òpera Gianni Schicchi del compositor italià Giacomo Puccini. Personalment és una de les músiques que m’enduria a una illa deserta.
Pucini fou un dels més grans compositors d’òpera italians que visqueren entre el segle XIX i el XX. Nasqué a Lucca l’any 1858 i morí a Brussel·les l’any 1924. És considerat el màxim exponent del verisme amb les seves òperes La Bohème, Tosca, Madama Butterfly i Turandot.
Gianni Schicchi és una òpera còmica en un sol acte (dura aproximadament uns 60 minuts) composta sobre un llibret de Giovacchino Forzano, basat en una història referida breument en la Divina Comèdia de Dant. És la tercera (i més coneguda i representada) de les òperes que conformen Il trittico (El tríptic) i fou estrenada al Metropolitan Opera House de Nova York l’any 1918.
Podem, ara, escoltar l’ària tot seguint la partitura i llegir el text, escrit -evidentment- en italià.
El text ve a dir això:
“Oh papa meu estimat. M’agrada;
és guapo, guapo.
Vull anar a Porta Rossa a comprar l’anell!
Sí, sí, hi vull anar!
I si l’estimés en va,
aniria al Ponte Vecchio
per llençar-me a l’Arno!
Em consumeixo i em turmento!
Oh, Déu, voldria morir!
Papa, pietat, pietat!
Com veieu el cafè no hi surt per enlloc…
Si ho desitgeu podeu consultar l’argument de l’òpera aquí.
I acabem oferint-vos dues versions del babbino de dues grans sopranos: Montserrat Caballé i Maria Callas:
I amb aquesta primera pinzellada al món de l’òpera hem celebrat els primers 10 articles de Música Peculiar. Moltíssimes gràcies a totes les persones que ens aneu seguint cada mes.
A partir d’ara disposeu d’aquest correu electrònic per si ens voleu fer arribar els vostres comentaris o suggeriments: musicapeculiar@gmail.com
Bona audició i bona música!
