L’etimologia és la disciplina que estudia l’origen de les paraules, la raó de la seva existència, del seu significat i de la seva forma. La llengua catalana compta amb un diccionari etimològic dels seus noms de lloc monumental, confeccionat durant dècades per Joan Coromines, l’Onomasticon Cataloniae. Gràcies a la tasca de l’Institut d’Estudis Catalans aquesta obra, abans només a l’abast d’especialistes i de poquíssimes butxaques, es pot consultar en línia sense cap restricció.
A l’Onomasticon hi llegim el que el savi Coromines explica d’Albarca. Avui en dia és un nucli dintre del terme municipal de Cornudella de Montsant, però el poblament del lloc es remunta, com a mínim, a l’època andalusina. El topònim és d’origen àrab, i deriva del mot clàssic baraka, que significa “benedicció, favor benèfic diví”. La forma clàssica apareix al topònim amb l’artice al i la forma reduïda barka, configurant al-barka. Diu Coromines, citant a Iglésies i Santasusagna, que el Montsant havia tingut el nom de Jabal al-barka, amb el significat de “muntanya de benedicció” o “muntanya beneïda”. Els cristians, a la conquesta, haurien traduït el nom del lloc per Montsant, recollint el significat del topònim àrab.
Apunta Coromines que la gran quantitat d’ermites i monestirs fundats a partir de la conquesta és prova que els musulmans consideraven l’actual Montsant, el seu Djabal al-barka, com una muntanya sagrada, i d’aquí la necessitat dels cristians de purificar-la amb oratoris. Fins i tot s’hi fundaren tres monestirs: Scala Dei, Bonrepòs i Santa Maria de Vallclara.
Fins a la caiguda de Siurana el 1153 el massís de Montsant fou dominat pels andalusins, i dedueix Coromines que durant aquells primers temps el territori només era poblat per moriscos i frares, dels que la toponímia n’ha deixat un bon rastre, segons recull: el camí de Fra Guerau, el camí de Mas dels Frares, el Mas del Fraret, el coll de Mònics i el coll de Mònic (que són diferents l’un de l’altre).
L’etimologia és una disciplina complementària de la història, que permet disposar d’informació no recollida en la documentació. Conèixer el significat, la composició i l’origen dels noms de lloc és genuïnitat, autenticitat i tradició, i absolutament imprescindible per a comprendre la història.
