És encara poc conegut que la República Espanyola va establir un sistema penitenciari basat en camps de concentració a partir del 1936. Avançada la guerra, a partir de l’abril del 1938, el Servicio de Investigación Militar (SIM) va establir sis camps a Catalunya, completament autònoms del sistema penitenciari del ministeri de justícia. Es van anomenar per un número, i estaven distribuïts d’aquesta manera:

Camp 1: a Barcelona, al Poble Espanyol
Camp 2: a l’Hospitalet de l’Infant, amb un accessori a Tivissa
Camp 3: a Els Omells de Na Gaia
Camp 4: a Concabella
Camp 5: a Ogern
Camp 6: a Falset, amb accessoris a Cabassers, la Figuera, Gratallops i Porrera

Després del trencament del front de l’Ebre, els camps van anar sent traslladats cap al nord, fins que el febrer de 1939 es van dissoldre i presoners i guardians van passar la frontera francesa, els primers cap a la llibertat i els segons cap a l’exili.

Els camps de treball es regien per un règim brutal de maltractaments, explotació i execucions arbitràries. El SIM, molt vinculat al Partido Comunista de España, d’obediència estalinista, es va inspirar en l’NKVD soviètic per al funcionament dels camps. Després dels fets de maig de 1938, molts anarquistes i trotskistes també acabaren als camps de concentració republicans, amb feixistes, falangistes, clergues i presoners de guerra d’ideologia oposada. Caigut el govern de Largo Caballero i amb Juan Negrín al poder, comunista estalinista, el SIM encara va tenir més autonomia, fins al punt que actuava de forma paral·lela a l’estat.

Jordi Nistral ha estudiat en detall un d’aquests camps, el Número 2, establert inicialment a l’Hospitalet de l’Infant per a fortificar el coll de Fatxes, i traslladat més tard a Montferrer. Nistral fa un recorregut molt ben documentat pel periple dels presoners del camp i els seus trasllats. Utilitza per a refer la seva història declaracions de testimonis i ex-presoners recollides a la Causa General, i també fonts orals, veïns dels municipis on hi hagué el camp que en recorden detalls.

El llibre, ben il·lustrat amb fotografies, mostra l’estat actual del que fou el camp de treball número 2 a l’Hospitalet, les fortificacions i carreteres que van fer a prop de Tivissa, les cases de l’Hospitalet on hi hagué l’administració del camp i on residí el seu director. Després del trasllat del camp a Montferrer i Ars, les imatges també mostren l’església de Montferrer, on hi hagué una part dels presos, dividits aquí en diversos campaments, i els edificis de Sallent de Castelló i Ars que també n’allotjaren. Continua amb un recull de les obres de fortificació o pas que realitzaren a la zona, i localitza la fotografia de portada a Sant Climent de la Torre. Es tracta d’una falç i un martell esculpits a una roca, amb la data 1938. Inclou, fins i tot, la imatge d’una raríssima targeta postal enviada des del camp. peces d’història postal molt buscades per col·leccionistes i historiadors. Aquí hi podreu veure altres exemples d’aquest tipus de peces de correu, i aquí podreu descarregar, de franc, un catàleg en PDF de les marques de censura usades sobre la correspondència d’aquests camps.

S’anomena també, a la pàgina 131, Vicente València, sotscap en funcions de director del camp de Cabassers, accessori del número 6 (Falset). València va ser traslladat com a director al camp número 2, i el seu comportament humanitari evità que s’hi continuessin produint execucions.

El llibre, de 175 pàgines i lectura molt amena, està editat per Edicions Salòria (ISBN 978-84-944006-7-4), i el podreu comprar directament a la botiga en línia de l’editorial, al preu de 17€.

nord.cab