El decret de la fase de represa traspassa tota la responsabilitat al ciutadà i obre molts interrogants

Pressa. Molta pressa a fer decaure l’estat d’alarma, assumint la gestió del que el govern espanyol anomena la “nova normalitat” i el català “fase de represa”. S’entén que la Generalitat vulgui recuperar les competències que li va retirar el govern espanyol el 14 de març, però haver mantingut Lleida i Barcelona en Fase 3 només 24 hores pot donar un missatge enganyós a la ciutadania, una falsa sensació que això ja s’ha acabat.

El que fa la resolució del Procicat que regula aquesta “fase de represa” és, bàsicament, traspassar tota la responsabilitat a la ciutadania, i ho fa ja al primer punt, dient que tothom té el deure “d’adoptar les mesures necessàries per a evitar la generació de riscos de propagació de la COVID-19”. També traspassa explícitament la responsabilitat d’aquest deure als titulars d’establiments comercials oberts al públic. I aquí s’obre un primer interrogant: si algú pot demostrar que s’ha infectat en un local on no s’han mantingut les mesures exigides, podrà interposar una reclamació? I una segona pregunta: si un empresari pot demostrar que un treballador s’ha infectat per no complir el deure de prevenció, tindrà dret a una baixa laboral? Sembla que es podria obrir un laberint judicial per a aclarir responsabilitats en molts àmbits.

Més enllà de la normativa (mascaretes, distància de seguretat, higiene, etc) la resolució fa l’únic que pot fer: deixar-ho tot en mans de la gent. Un tancament indefinit seria més perjudicial que la pròpia pandèmia, i qualsevol govern del món no té altra alternativa que obrir i aplicar mesures de contenció raonables que facin compatible la prevenció amb la vida social i econòmica. I just aquí s’obre el tercer interrogant: la gent sabrà exercir la responsabilitat que se li traspassa? Esperem que sí. Si no, si hi ha d’haver un segon confinament, el dany que patirà el sistema econòmic serà majúscul i de conseqüències catastròfiques; una economia que no ha pogut aguantar dos mesos d’aturada quedarà destruïda si ha de tornar a passar pel mateix. Per no parlar del cost en vides que podria tenir una segona expansió descontrolada del virus.

Tinguem ben present que això no s’ha acabat, sinó que tot just comença, i és cosa de tots fer que no haguem de recular.

Do NOT follow this link or you will be banned from the site!