La digitalització ja és aquí. I ara què?

El 18 de febrer passat, quan el Coronavirus era una cosa llunyana que afectava a la Xina i semblava que no pogués arribar mai a casa nostra, vaig escriure un article sobre el futur dels municipis i com abordar el seu repte més urgent, el despoblament. Argumentava que teníem dos principals actius per a atraure població: la qualitat de vida i les opcions d’assegurar una bona connexió a la xarxa.

Menys de dos mesos després s’ha precipitat tot a una velocitat que llavors era inimaginable, i en aquest temps ens hem situat a un escenari que es podia preveure en deu anys. Molts de vosaltres fa mesos que no trepitgeu l’oficina on treballàveu, i ho feu des de casa. La pandèmia ha demostrat que allò que abans no podia ser, ara és el pa de cada dia. En sec, d’un dia per l’altre, el teletreball s’ha generalitzat i gairebé tot es pot fer en línia. I aviso: els canvis han vingut per a quedar-se.

I ara què? Doncs, ras i curt, qui no pugi al carro de la digitalització immediatament, desapareixerà. Entitats, empreses, associacions, negocis de tot tipus es troben en una cursa contra-rellotge per a digitalitzar-se. La prova més propera que en tenim és la reunió de socis que farà el cafè avui en línia, mitjançant una aplicació de videotrucada. El món analògic no s’ha acabat, però tardarà temps a tornar, i de mentre l’activitat no es pot parar.

El pas següent lògic és reequilibrar la població. Si el teletreball ja és la tònica general, no té sentit aglutinar centenars de milers de persones en pocs quilòmetres quadrats, quan el país té una extensió interior amb poca densitat de població. Segurament sorgirà una classe social nova, els teletreballadors. Tindran privilegis, sí, com per exemple poder viure on ells vulguin, i no on la feina requereixi. També conservaran millor el seu poder adquisitiu si prenen les decisions adequades, com cercar un habitatge que no els suposi la inversió de gran part del sou per a pagar-lo, ja sigui en lloguer o hipoteca. Però també tindran desavantatges. El principal: quan treballes des de casa costa molt acabar la jornada laboral. Se sol fer més hores que a una oficina, cobrant el mateix. Les hores extres desapareixen, perquè la noció de “feina” és diferent, i s’arriba a confondre amb la vida privada.

A partir d’ara arriba l’ocasió dels pobles, i segurament sense ni voler-ho. Durant els propers anys la tendència general serà el desplaçament de població teletreballadora cap a àrees rurals, on l’habitatge és molt més assequible, la qualitat de vida més bona, i el risc de contagi més baix. Així doncs, en sec i de manera imprevista, com tot els dos últims mesos, el que abans era un objectiu ara pot ser un perill: caldrà alhora atraure població i evitar la massificació dels pobles.

nord.cab | El portal de notícies de Cabassers