El repte del despoblament

L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat una projecció de població per al 2033 força preocupant per als municipis petits. Preveu que la població de Catalunya augmenti fins als 8,2 milions d’habitants, però majoritàriament concentrats a ciutats grans i mitjanes, i a la costa. L’interior, segons aquesta previsió, continuarà despoblant-se, i els municipis petits seran els que més rebran.

Pel que fa a Cabassers, es preveu entre un 10 i un 20% menys de població per al 2033. Al nostre entorn, s’espera que perdin un percentatge similar de població la Vilella Alta, la Palma d’Ebre, Vinebre, el Masroig, els Guiamets i Pradell de la Teixeta. També perdrien població, però menys (menys del 10%) Margalef, Ulldemolins, el Lloar, Gratallops, Bellmunt, Capçanes, Poboleda i Porrera. En canvi, la Bisbal, el Molar, la Torre de l’Espanyol, Garcia, Falset, Marçà, la Figuera, la Vilella Baixa, Cornudella i la Torre de Fontaubella guanyarien habitants. I qui més en guanyaria, percentualment, és la Morera de Montsant (un 20% o més). Podeu veure un mapa amb les previsions de creixement o minva publicat per Nació Digital.

En el cas de Cabassers, la dada demogràfica més antiga la recull el Fogatge de l’any 1378: 50 focs. Amb una mitjana de 5 persones per casa, això dóna un total aproximat de 250 habitants aquell any. El primer cens entès com a tal, del 1717, anota 267 habitants, i el punt màxim de població es registrà el 1860, amb 1.085 habitants. Actualment rondem els 290, i si es compleixen les previsions de l’Idescat el 2033 tornarem als nivells de població del 1378.

Aquesta situació s’hauria de poder revertir. “Més amples estarem”, algú podria dir, però pensar així és un error: a menys gent, menys clients per a la botiga, per al forn i per al cafè, que si ja no són rentables hauran de tancar, i llavors al del “més amples” li farà maleïda gràcia haver de fer 25 km cada dia per a anar a comprar el pa o mitja dotzena d’ous, o fer un trist cafè. I menys canalla a l’escola, i menys hores de metge -que ja n’hi ha ben poques-, i menys diners destinats a l’Ajuntament (que en rep segons la població del municipi), i menys serveis en general.

Avui en dia, és més important disposar d’una bona connexió a internet per fibra òptica que d’una bona carretera. L’economia es mou per les autopistes de la informació a més velocitat que per les d’asfalt, i l’única carta que poden jugar els pobles petits per a no veure’s abocats a la despoblació és, justament, crear condicions favorables que atreguin obrers del teletreball. Potser encara és massa aviat per a parlar de teletreball generalitzat, però aquesta modalitat cada dia és menys estranya: quan truqueu a la companyia telefònica perquè us falla no sé què us atenen des de Sudamèrica, i si premeu 2 perquè voleu que us atenguin en català, surt una senyora d’Arbeca que us atén des de casa seva (jo una vegada vaig sentir la remor de nens petits mentre em solucionaven un problema de DNS). Sense anar més lluny, els funcionaris que han fet aquest estudi de població a l’Idescat, davant d’un ordinador, a una oficina de Barcelona, no l’haurien pogut fer igualment davant d’un ordinador a casa seva? I si casa seva fos al carrer del Mig? O a un poble del Pirineu? Sí, haurien fet la mateixa feina, i sense haver-se de desplaçar en bus, tren, metro o moto a una oficina il·luminada per fluorescents a la Via Laietana de Barcelona. Però per què no ho fan, si és possible fer-ho? Per què l’administració -i les empreses- no s’estalvien centenars de milers d’euros anualment en lloguers d’oficines, permetent el teletreball des de casa d’aquells qui processen dades a un ordinador? Quan s’adonin de l’estalvi, potser ho faran. I ho haurien de fer. Potser també serà determinant el que anomenen “emergència climàtica”; amb el teletreball, s’eliminarien centenars de milers de desplaçaments diàriament per anar de casa a la feina i de la feina a casa, i això reduiria notablement les emissions de gasos contaminants. I doncs, a què s’esperen? Qui escriu predica amb l’exemple i es guanya la vida treballant des de casa, amb això.

Quan aquesta mentalitat s’imposi, i es vegin les coses des d’aquesta lògica, serà el moment d’aprofitar el context. Gran part de la població viu a zones massificades (gentrificades, que els agrada dir), amb preus de lloguer de l’habitatge abusius, o hipoteques altíssimes, tot condicionat per la llei de l’oferta i la demanda. No seria hora d’incentivar la població a escampar-se pel territori? Evidentment aquesta decisió l’ha de prendre el govern de torn, però els municipis petits poden oferir justament el que cerca aquesta gran majoria de persones que viu a zones demogràficament col·lapsades: habitatge assequible. I a banda, un munt d’extres: entorn tranquil, aire net, comerç de proximitat, productes de la terra i, en definitiva, la possibilitat de deixar de ser un número de NIF i tenir nom i cognoms a una comunitat petita on es coneix tothom i on tothom -o gairebé- se saluda quan es troba pel carrer.

Per a aprofitar aquest moment, però, s’haurà hagut de fer feina de fons: primer, i abans de res, tancar del tot la bretxa digital. Que qui hagi de connectar-se a internet per a treballar pugui fer-ho des d’aquí amb la mateixa qualitat i velocitat que si ho fes des de Plaça Catalunya. Això, en part, està bastant resolt gràcies a ePorts, l’única teleoperadora que proporciona un servei de connexió a internet decent a Cabassers, a velocitats normals i no a velocitats del 1995. I segon, però no menys important, crear les condicions perquè el parc d’habitatge buit pugui entrar al mercat i a la rehabilitació. Difícil, però no impossible i sí necessari, si no volem tornar al 1378.

nord.cab | El portal de notícies de Cabassers