El Centre d’Estudis Santa Maria de Vallclara està duent a terme una intensíssima recerca sobre el passat de Cabassers, que l’ha dut a terres de Burgos i Palència. Tot arrenca a partir d’una nota a peu de pàgina d’un llibre publicat a Nancy (França) el 1736 pel monjo premonstratès Charles-Hyacinthe Hugo: Sacri et canonici ordinis Praemonstratensis Annales, in duas partes divisi:
Hugo va fer un recull de les fundacions de Prémontré, i a última hora va tenir notícia mitjançant el seu amic Esteban Noriega, també monjo premonstratès, de l’existència de Santa Maria de Vallclara. Aquest últim va obtenir la informació de Daniel de Finestres, un altre monjo premonstratès del monestir de Bellpuig de les Avellanes. Alguns membres de la comunitat de Vallclara, en dissoldre’s el 1158, es va traslladar a Bellpuig amb Joan d’Organyà, on acabaria fundant un nou monestir de Prémontré. És de suposar que l’arxiu de Vallclara pogués haver acabat a Bellpuig, i com que Hugo escriu el seu llibre abans de la destrucció d’aquell arxiu i amb referències d’una persona que hi hauria tingut accés directe, aquesta informació procediria d’una font documental primària. Després de transcriure la carta de donació que Ramon Berenguer IV féu d’Avincabescer a l’orde de Prémontré el 1149, tot anomenant el poble Vallclara, afegeix una nota excepcional al peu que afirma:
“Igualment, i sota el mateix nom, existí al lloc un monestir fundat pel cèlebre abat Vall Clara, que més tard fou bisbe de Girona, l’obra del qual es pot llegir editada a la col·lecció Scriptroum Hispaniae, tom. 1, pag 1. tom. 4 p. 153 i següents. El monestir va ser destruït pels moros, i en la seva destrucció es va perdre la seva denominació primitiva, i es va acceptar la nova d’Amicabescir, un cop el lloc fou ocupat pels moros. L’any 1149, com a reverència santa als màrtirs que la barbàrie sarraïna feu a Vallclara, el comte de Barcelona Ramon, mogut per les runes de l’abadia, va donar el lloc a Esteve, abat de Molt Flabó, que era agent a Hispània, junt amb Gualter de Lió. abat per a la redempció de Lisboa de les mans dels moros“.
La nota ofereix una informació extraordinària: Ramon Berenguer IV hauria donat Avincabescer a l’orde de Prémontré per a què hi fundés el monestir de Santa Maria de Vallclara per a rememorar un monestir anterior a la invasió islàmica, fundat per un abat que Hugo anomena “Vall Clara” i que, diu, seria més tard bisbe de Girona. Aquesta figura és Sant Joan de Bíclarum, visigot que a finals del segle VI fundà un monestir que prengué el seu nom.
La nota a peu de pàgina d’Hugo sembla confirmar, doncs, la teoria exposada primer el 1968 per Miquel Vidal i Llecha, sense aportar cap prova, i el 1995 per J. Ferré i C. Prats (“El ignoto monasterio de Bíclaro”, Historia y Vida, núm. 331, págs. 45-53), amb més argumentari: Cabassers hauria allotjat el monestir de Bíclarum. Tots tres autors arribaren a la conclusió de la presència del monestir visigòtic a Cabassers sense tenir coneixement de la nota de Charles Hugo de 1736.
Daniel de Finestres, monjo de Bellpuig de les Avellanes, va morir d’una malaltia infecciosa, i com que hi havia la creença generalitzada que es podia contagiar per les pertinences del malalt, van cremar tots els seus papers. Així doncs, la informació que Noriega va obtenir d’ell i que va transmetre a Hugo, hauria pogut ser entre els papers de Noriega. Fou monjo del monestir de Santa María de la Vid (Burgos) i això ha portat el Centre d’Estudis fins a aquest cenobi agustí. Allí, el pare Serafín de la Hoz, bibliotecari, va posar el fons documental a disposició dels investigadors, que van poder consultar un còdex escrit per Noriega (més tard bisbe de Solsona), però sense localitzar-hi la referència que cerquen. Sí que hi han trobat, però, unes notes biogràfiques de Joan d’Organyà.
Tot i que la recerca no ha produït el que s’esperava (la carta de Finestres a Noriega), no s’ha tancat ni de lluny: caldrà ara ampliar-la a Nancy (França), on, a la biblioteca d’aquesta ciutat propera a París, es guarden els papers de Charles Hugo, l’autor del llibre publicat el 1736 al qual apareix aquella interessantíssima nota a peu de pàgina. Hi ha encara la possibilitat que entre els papers d’Hugo es pugui localitzar la carta de Noriega, per la qual li transmet la informació obtinguda de D. Finestres. Santa Maria de Vallclara ja prepara una propera visita a Nancy per a poder continuar la recerca.
Un altre objectiu de la investigació ha estat aconseguir evidències que permetin relacionar determinades restes arqueològiques cabasseroles amb la iconografia religiosa visigoda. Si a Cabassers hi hagué un monestir d’aquesta època, per força n’ha de quedar rastre.
Els indicis són, però, molt escassos:
Aquests relleus de les imatges anteriors es troben integrats a la façana de l’antic edifici de la Universitat (l’equivalent a un Ajuntament actual) de Cabassers, a la casa número 2 del carrer Penedès, i són peces clarament reutilitzades. Per tal d’establir similituds per analogia, s’han visitat dues esglésies visigodes del segle VII: Quintanilla de las Viñas (Burgos) i San Juan de Baños (Palència). En alguns casos, les similituds són clares, tot i que els relleus de Cabassers s’haurien de datar cent anys abans de la construcció d’aquestes esglésies, al segle VI, i per tant el programa iconogràfic de l’edificació cabasserola seria més primitiu.
En els propers mesos, es publicaran els resultats de la investigació, i el mes de desembre Santa Maria de Vallclara farà una exposició pública de l’estat de la qüestió amb una conferència al museu municipal.
