A un interessantíssim grup de veïns a Facebook, un dels participants hi sol publicar fotografies que va fer el seu pare entre les dècades de 1940 a 1970. Cada cop que hi apareix el carrer Major amb la séquia que hi baixava, les imatges s’omplen de comentaris lloant la bellesa d’aquelles vistes, i molts recordant, amb nostàlgia, quan el rec passava vist carrer avall.
Les pedres que componien aquell canal, reutilitzades del monestir del segle XII de Santa Maria de Vallclara, foren arrencades quan es van pavimentar els carrers, i la canalització fou substituïda per un sistema de tubs. Es guanyava comoditat per a la circulació de vehicles, però es perdia una escena pintoresca que imprimia singularitat al poble.
Sense cap altre ànim que la curiositat, us preguntem:
[yop_poll id=”3″]
