Sovint estructures antròpiques s’amaguen pels boscos i pel territori. Algunes són conegudes i/o «naturalitzades» com poden ser marges o masos mig caiguts. Altres, ens sorprenen quan les localitzem ja sigui fent una mica de senderisme, ja sigui mirant el terme mitjançant google maps aprofitant que la perspectiva aèria de l’aplicació permet veure alguns racons més enllà del boscatge.
Aquest darrer és el cas de la «redescoberta» de la bassa abandonada de la Foia, anomenada popularment la bassa nova de la Foia. La seva casual detecció a través de google maps permetia observar un rectangle d’un to grisós de formació artificial al mig del bosc tancat per un perímetre exterior, també rectangular, a uns 15m i a redòs d’una cresta típica d’aquesta zona.
L’estructura, pròxima a finques i camins, no podia ser desconeguda pels veïns del poble, i de fet no ho és per la majoria. Tot i això, la bassa, en desús des de l’inici dels anys 90, ha caigut ràpidament en l’oblit de l’imaginari col·lectiu o, fins i tot, de l’anecdotari recent popular.
L’aspecte actual de la bassa de la Foia és el propi d’un lloc abandonat i cal dir que la vegetació no l’ha emboscat gaire malgrat que no s’utilitza des de fa 20 anys pel cap baix. Tot i les seves dimensions gens menyspreables, presencialment, la bassa, no produeix tant impacte com l’expectativa que genera la imatge que ofereix google maps la qual fa esperar una estructura de més envergadura encara.
Segons expliquen alguns veïns als que hem preguntat, la construcció de la bassa nova de la Foia va ser impulsada per l’Ajuntament de Cabassers i pel departament de Medi Ambient amb la finalitat de disposar d’aigua en cas d’incendi al terme i rodalies. Abans, i també després de la seva construcció, havia estat comú veure els helicòpters dels bombers carregar aigua a la piscina municipal, com en l’incendi de l’any 1994.
Altres testimonis afegeixen també que la bassa va ser utilitzada per tal d’acumular aigua i, en cas de sequera, poder-ne menester igualment pel reg dels horts del poble. Llavors, el reg per mitjà de l’aigua de la séquia de la vila era la forma generalitzada de reg dins del casc urbà del poble.
La bassa nova de la Foia s’inscriu dins de la tipologia de basses de lona que van proliferar al terme al llarg de les dècades dels 80 i els 90. La seva construcció resultava força econòmica. Només calia obrir i replanar un clot i tot seguit folrar la bassa amb una lona. A l’època se’n van fer diverses, tant des de la iniciativa pública – com la tot just ressenyada – com des d’iniciatives particulars i privades.
El feixuc manteniment de les basses, a base de pegats de lona si aquesta es foradava, i la instal·lació del reg per mitjà de l’aigua del pantà de Margalef són els dos motius principals que van provocar el desús i l’abandó de la major part d’aquestes basses, sobretot les particulars.
Pel que fa a la bassa nova de la Foia, expliquen alguns veïns, que fou precisament un helicòpter dels bombers qui va malmetre la lona en xuclar aigua per tal d’apagar algun dels incendis viscuts entre finals dels anys 80 i principis dels 90. Precisar l’any es fa complicat degut als successius incendis que es van donar al llarg dels estius d’aquells temps, problemàtica que queda ben ressenyada als diferents números d’El Sitjar, la revista local de Cabassers d’aquells anys.
En qualsevol cas, les noves basses de formigó de Sant Roc i les Pinedes, dedicades igualment a l’emmagatzemament d’aigua per a la protecció contra incendis forestals al Parc Natural de la Serra del Montsant, van substituir definitivament l’antiga bassa nova de la Foia a mitjans anys 2000.
