L’últim eclipsi total de sol que es va produir a terres catalanes va ser fa 121 anys, concretament el 30 d’agost de 1905. A Catalunya, les comarques de les Terres de l’Ebre van quedar dins de la franja de totalitat, i l’ocultació del disc solar es va produir al migdia vora les 12:45. La durada de la fase de totalitat va ser de 3 minuts i 45 segons, aproximadament. Aquesta hora tan propera al migdia astronòmic va afavorir que el sol estigués molt alt sobre l’horitzó (uns 55º) fet que va facilitar una observació llarga, neta i sense obstacles a tot el territori.
Més al nord, es va poder observar l’eclipsi en diferents percentatges d’ocultació del disc solar, per exemple, del 93% a Barcelona.
Com es va viure aquest fenomen? A continuació transcrivim, tot adaptant al català normatiu, algunes cròniques escrites aquells dies que ens expliquen, salvant les distàncies, com serà l’eclipsi que es viurà a les comarques tarragonines d’aquí a 10 dies.
Les diferències entre ambdós eclipsis seran inevitables a causa de l’hora en què es produirà l’eclipsi del proper 12 d’agost, que serà al vespre amb una posició molt baixa del sol, d’uns 5º respecte l’horitzó. Això farà que calgui buscar una zona més o menys elevada per veure l’eclipsi, i evitar tenir obstacles a la visual cap a l’horitzó (edificis o turons i muntanyes).
La combinació de les distàncies orbitals entre el sol, la lluna i la Terra, farà que la durada de la fase de totalitat sigui més curta – només d’1 minut i 45 segons –, en aquest cas.
Com a última curiositat, l’eclipsi del 30 d’agost de 1905 va caure en dimecres, com el del proper 12 d’agost.
La Veu de Catalunya, 1 de setembre de 1905, pàgina 2, «L‘eclipsi a l’Observatori de l’Ebre. La ciutat de Tortosa», ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues)
«Fou invadida per una gentada extraordinària que donava una gran animació a tots els carrers, omplint totes les fondes, on varen dormir pels corredors amb matalassos a terra.
Quan arribà el tren especial de Barcelona, l’entrada en massa dels 700 passatgers que arribaven, causà molta expectació. Les botigues, començaven a tancar-se i tothom pujava cap als terrats, torratxes o cap als quartels, al Castell, per a poder observar l’eclipsi.
Als tres ponts que hi ha damunt del riu Ebre també hi havia molta gent mirant enlaire. No es preocupava ningú de les coses de la terra, suggestionat per la grandiositat del fenomen celeste.»
La Veu de Catalunya, 30 d’agost de 1905, pàgina 2, «L’eclipsi a Portacoeli», ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues)
«Portacoeli, 30, 2 de la tarda.
En aquests moment acaba la totalitat de l’eclipsi. El temps ha sigut esplèndid; alguns núvols que no han arribat al sol, han contribuït a fer més bell l’espectacle.
Una multitud immensa ocupava els turons veïns a Portacoeli. En el moment solemne de la totalitat el públic ha esclatat en un aplaudiment unànime.
Els astrònoms nord-americans estan acabant els treballs amb èxit; no hi ha hagut el més mínim contratemps. El públic els felicita i ells contents i satisfets donen les gràcies a tothom. — O. de R.»
La premsa de Tarragona va recollir així l’eclipsi viscut a la ciutat imperial:
Diario de Tarragona, 31 d’agost de 1905, pàgina 1 i 2, «El eclipse de ayer», Servei d’Arxiu i Documentació Municipal de Tarragona
«Con exactitud admirablemente calculada por los astrónomos, tuvo lugar ayer el fenómeno científico anunciado.
Todo el vecindario ocupaba terrados, azoteas y calles, provisto de cristales ahumados, suspendiéndose todo trabajo en las dependencias del Estado, provincia y Municipio.
El Observatorio de la Universidad Pontificia estaba ocupado por los catedráticos y otros sacerdotes, presenciando el fenómeno con el auxilio de aparatos a propósito.
Poco a poco la luz solar iba haciéndose cada vez menos intensa, menos ardiente; la atmósfera parecía impregnada de un ligero vapor de agua, y a medida que la Luna avanzaba en su carrera, el cielo, perdiendo su tono azul, fue tomando un color grisáceo; los edificios adquirieron una tonalidad triste y una sensación de frío nos hizo estremecer.
Cuando la sombra llegó a su totalidad, cuando del sol no se percibía más que un pequeño segmento, a manera de un filete de fuego, sus rayos descendían a la tierra blanquecinos, fríos, envolviendo los árboles y las casas en un tinte de suprema melancolía, observándose en el suelo ondulaciones de sombras y en el espacio dejóse ver alguna estrella, pudiendo mirar a simple vista el astro del día: salieron de sus nidos las golondrinas y murciélagos y el mar tomó un color azul intenso.
Después, el ardiente filete fue poco a poco agrandándose, la luz solar adquirió de segundo en segundo mayor vigor, mayor intensidad, y el cielo recobró nuevamente su azul diáfano, y se vio un instante en suspenso retornando su brillo majestuoso del astro del día.
Los espectadores fueron poco a poco desapareciendo de las azoteas, comentando las sensaciones recibidas, y del maravilloso eclipse no queda sino la tarea improba que los hombres de ciencia verifican allá en el santuario de sus gabinetes de trabajo.»
Diario del Comercio, 31 d’agost de 1905, pàgina 2, «El eclipse», Servei d’Arxiu i Documentació Municipal de Tarragona
«Magnífico golpe de vista presentaba nuestra capital al mediodía de ayer. Precisamente a la hora en que todo el mundo se dispone a sentarse a la mesa en los días ordinarios, ayer en azoteas, terrados, balcones y calles, se veían miles de personas, que, con cristales ahumados unos, con vidrios de colores otros, se apresuraban a mirar el sol, cara a cara, esperando que desapareciera paulatinamente.
La Naturaleza nos regaló un día espléndido, sin que una nube empeñara el firmamento, y si bien, momentos antes de principar el eclipse se levantó fuerte ventolera, durmióse después por completo el tiempo, reinando una apacible quietud.
Poco podemos decir del eclipse, pues estas noticias deben dejarse para los que dedicándose a la Astronomía, observan el fenómeno con los aparatos más perfeccionados; pero si hemos de hacer constar que lo que más llamó la atención fue las sombras ondulantes, apreciadas de manera tal, que a las personas apocadas les impresionó vivamente.
En el momento álgido del eclipse, vimos brillar en el firmamento una estrella que, según el folleto publicado en Barcelona por el sr. Comas y Sola, resultaba ser “Venus”.
La luz blanquecina asemejábase a la que irradia los arcos voltaicos.
Deseando a nuestros lectores que puedan presenciar en España otro eclipse como el de ayer, acabamos manifestando que según noticias que recibimos de Tortosa, a pesar de que el espectáculo resultó allí sorprendente, en el firmamento se observaban algunas nubes que impidieron a los profanos admirar el fenómeno con todos sus detalles.»
De la revista «L’Esquella de la Torratxa», número 1.391, publicat el 1r de setembre de 1905, disponible en línia a l’Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA), recuperem les següents fotografies de l’eclipsi de 1905.


