El passat dijous va finalitzar el primer període d’exposició pública del Plater, el document marc destinat a planificar la implantació de les energies renovables a Catalunya. Tanmateix, l’eina no s’aprovarà definitivament abans de l’estiu del 2027, segons va reconèixer aquesta setmana la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque. Aquest nou calendari situa la resolució del pla posteriorment a les eleccions municipals del maig vinent, un escenari en què el debat sobre les renovables amenaça de convertir-se en un dels eixos de la campanya electoral.
El gir en el calendari es va començar a gestar el 21 de juliol, quan el Govern va anunciar a través d’una nota de premsa l’obertura d’un segon període d’exposició pública, fruit d’un acord entre la consellera i les associacions municipalistes. Tot i que en un primer moment des del Departament de Territori s’assegurava que aquest tràmit només serviria per avaluar la resolució de les al·legacions i que l’endarreriment seria de poques setmanes, la titular del departament ha acabat admetent que els canvis seran profunds, tant en la forma com en el fons.
Les al·legacions presentades es divideixen en tres grans blocs. D’una banda, hi ha les peticions de retirada total del document, com la formulada per Unió de Pagesos, que en principi no tindran recorregut. D’altra banda, s’han rebut nombroses esmenes de matís per part de municipis i entitats que demanen ajustar les quotes de potència assignades o revisar les zones considerades aptes o prioritàries per a la instal·lació de solars i eòliques.
Finalment, el Govern ha acceptat incorporar canvis metodològics d’abast més ampli. En aquest sentit, Paneque va donar per fet que el Plater inclourà objectius entremitjos per als anys 2030 i 2040, i no únicament la fita de mitjan segle, una mesura reclamada tant pels ajuntaments com pel sector privat per tal de permetre una integració progressiva i no massiva de les instal·lacions. A més, es preveu integrar en el document la revisió dels sòls agrícoles, l’Estratègia Catalana del Biogàs 2030 i les zones d’acceleració renovable contemplades per la directiva europea, a més de no descartar reduir el topall d’afectació del terme municipal per a plaques fotovoltaiques del 5% actual al 4%.
Paneque va defensar en roda de premsa que la decisió d’obrir un segon tram d’informació pública respon a la voluntat de donar plena seguretat jurídica al procés. Tanmateix, l’allargament dels terminis evidencia la dificultat de gestionar la bretxa entre la planificació energètica i la posició dels ens locals, on la plataforma opositora assegura sumar més de 270 adhesions municipals contra l’actual redactat.
El Plater va ser concebut originalment en la Llei de canvi climàtic del 2017 i va començar la seva tramitació el 2021, prenent impuls sota la gestió de la consellera Teresa Jordà. Amb l’actual ajornament fins a l’estiu del 2027, el document acumularà un retard de sis anys des de l’inici dels treballs i haurà passat per mans de quatre consellers diferents abans d’assolir la seva aprovació definitiva.
