Ahir el Centre d’Estudis Santa Maria de Vallclara i Carrutxa van presentar el llibre d’Ezequiel Gort El comtat de Prades i la baronia d’Entença en els temps medievals. El llibre, de 639 pàgines i magníficament enquadernat en tapa dura, l’ha editat Dalmau Editor.
Jaume II creà, el 1324, el comtat de Prades i la baronia d’Entença, i en féu primer comte i baró el seu fill menor, l’infant Ramon Berenguer. En foren els continuadors els comtes Pere i Joan, la comtessa Joana i el comte Joan Ramon Folc.
Eren unes senyories que tenien com a precedent llunyà els territoris andalusins anteriors a la conquesta cristiana, situats entre el castell de Siurana i el riu Ebre i que s’estenien per les actuals comarques del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà, les Garrigues, el Priorat i la Ribera d’Ebre. El comtat i la baronia es desenvoluparen en plenitud durant els segles XIV i XV, època que tracta la present obra. Totes dues senyories evolucionaren sota el guiatge d’uns comtes i barons descendents directes del Casal de Barcelona, fins que passaren a formar part del ducat de Cardona l’any 1491.
Per primera vegada es presenta una història global del comtat de Prades i la baronia d’Entença, de la seva gent i dels seus comtes, una aportació que permet aprofundir en el coneixement d’una bona part de la Catalunya Nova en els temps medievals i que contribueix a l’equilibri territorial en el coneixement de la història del país.
El llibre conté una cinquantena de referències a Cabassers i a la seva baronia (anomenada pels documents més primerencs priorat de Cabassers, ja que el senyoriu era propietat del prior de la seu de Tortosa, i el seu bisbe n’era el baró). Aquest priorat o baronia era una jurisdicció perifèrica del comtat de Prades: el bisbe hi exercia la baixa jurisdicció (faltes que es castigaven amb petites multes o reparació del dany causat) i el comte hi administrava l’alta jurisdicció (sobre crims que comportessin pena de mort, mutilació de membre, desterrament o multes elevades). El 1358 hi hagué un conflicte jurisdiccional perquè el batlle general de Prades no respectava els drets del batlle general de Cabassers, i no s’avenien en com calia procedir en el cas de detenció de malfactors. L’infant Pere resolgué la qüestió mitjançant una concòrdia el 13 de juliol del mateix any. Si voleu conèixer com es va acabar aquesta disputa ho podeu llegir directament de l’exquisida obra de Gort, que trobareu a la botiga en línia de l’editor.
