El nou Bisbe de la diòcesi de Tortosa, nomenat pel papa Francesc el 13 de juliol de 2023, és Monsenyor Sergi Gordo Rodríguez, fins ara Bisbe auxiliar de l’arxidiòcesi de Barcelona. Neix a Barcelona el 23 de març de 1967. Als 14 anys ingressa al seminari menor de la Conreria, on cursa els estudis secundaris i, al seminari major de Barcelona, els estudis eclesiàstics de Filosofia i Teologia. Obté el grau de batxiller en Teologia a la Facultat de Teologia de Catalunya i la llicenciatura en Filosofia per la Universitat Ramon Llull de Barcelona el 1994, on cursa també el bienni de doctorat en Filosofia. De 2001 a 2004 amplia estudis en Llengua Alemanya i Filosofia a Munic (Baviera).
Rep l’ordenació sacerdotal el 14 de juny de 1992. Exerceix el ministeri sacerdotal a l’arxidiòcesi de Barcelona, primerament com a adscrit a les esglésies de Santa Maria i la Santíssima Trinitat de Vilafranca del Penedès i formador del seminari menor diocesà de 1992 a 2001; col·laborador de la delegació episcopal per a la Vida Consagrada com a encarregat de les relacions amb els Instituts Seculars de 1997 a 2005; professor de la facultat eclesiàstica de Filosofia i del curs propedèutic del seminari conciliar de 1994 a 2017.
És canceller de la cúria, secretari general de l’arquebisbat de Barcelona i secretari de la Província Eclesiàstica de Barcelona des del 2004 al 2017; canonge de la catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia i membre del consell presbiteral, del col·legi de consultors i del consell pastoral diocesà; consiliari diocesà del Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona de 2011 a 2017 i membre del Patronat de la Junta constructora de la Basílica de la Sagrada Família.
El 19 de juny de 2017 es fa públic el seu nomenament de Bisbe auxiliar de Barcelona i rep l’ordenació episcopal el 9 de setembre del mateix any. Des de l’abril de 2021 és secretari general de la Conferència Episcopal Tarraconense, substituint en el càrrec Monsenyor Joan Enric Vives Sicília, arquebisbe d’Urgell. A la Conferència Episcopal Espanyola és membre de la Comissió Episcopal per als Laics, Família i Vida, dins la qual és Bisbe responsable del “Foro de laicos”.
El nou Bisbe de Tortosa, el noranta-setè de la sèrie històrica, succeeix Monsenyor Enrique Benavent Vidal, Bisbe de la nostra diòcesi durant gairebé una dècada, promogut a l’arquebisbat de València l’octubre de 2022, on inicia el seu ministeri el 10 de desembre. El 9 de setembre de 2023 acaba el període de nou mesos de seu vacant, en què ha presidit la diòcesi l’Il·lm. Sr. José-Luís Arín Roig, degà del Capítol Catedralici, en qualitat d’administrador diocesà.
La diòcesi de Tortosa
La diòcesi de Tortosa, sufragània de l’Arxidiòcesi Metropolitana de Tarragona, que fins ara tenia els seus orígens fixats en el segle VI segons la documentació escrita, es remunta al segle IV per documentació arqueològica gràcies a un Crismó incís a la base d’un atuell ceràmic descobert a les excavacions realitzades davant la catedral, que els arqueòlegs han datat a l’esmentada centúria.
La diòcesi actual, després de les segregacions fetes l’any 1956, quan perdé Maials i les parròquies de l’arxiprestat de Calaceit -Calaceit, Queretes, Lledó i Arenys de Lledó- i 1960, quan, de la zona valenciana, perdé les parròquies dels arxiprestats de Vila-real, Castelló de la Plana, Llucena i Albocàsser, amb l’excepció de Catí, té una superfície de 6.450 km2, que pertanyen, a la zona catalana, a les comarques tarragonines de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta, el Baix Ebre, el Montsià i una part de les del Baix Camp i del Priorat; i, a la zona valenciana, a les comarques d’Els Ports, el Baix Maestrat i una part de l’Alt Maestrat.
La població actual de la diòcesi és de 282.120 habitants al dia 1 de gener de 2023, segons les dades de l’INE.
La diòcesi de Tortosa limita pel nord amb la diòcesi de Lleida i terres del Segrià, a llevant amb l’arxidiòcesi de Tarragona i la mar Mediterrània, a ponent amb l’arxidiòcesi de Saragossa i la diòcesi de Terol, i pel sud amb la diòcesi de Sogorb-Castelló. La diòcesi esta dividida en tres zones pastorals: Nord, amb els arxiprestats de la Ribera d’Ebre-Priorat i la Terra Alta -41 parròquies-; la zona Centre, amb els arxiprestats del Montsià-La Tinença de Benifassà, el Baix Ebre i Delta-Litoral -59 parròquies-; i la zona Sud, amb els arxiprestats d’Els Ports-Maestrat i el Baix Maestrat -41 parròquies-. Totes les parròquies, 141, són territorials i les serveixen pastoralment 74 preveres i 4 diaques.
El Bisbe té la seu a l’església catedral de Santa Maria de l’Estrella, que és Basílica menor, per breu del papa Benet XV, des de l’any 1919. Presideix la catedral el políptic gòtic de Santa Maria de l’Estrella, un
retaule de fusta daurada i policromada, atribuït a l’escultor Pere Moragues i al seu taller, obrat entre 1351 i 1358. La catedral, d’estil gòtic a l’absis de doble girola, les tres naus interiors, capella major i capelles laterals, presenta una magnífica i potent façana barroca, recentment consolidada i restaurada, edificada entre els segles XVII i XVIII. La catedral actual va substituir l’antiga catedral romànica, construïda entre 1158 i 1178, en agraïment de la qual, segons antiga tradició, la Mare de Déu deixà damunt l’altar el regal de la seva Santa Cinta, que duia cenyida a la cintura quan baixà a la Ciutat, acompanyada dels apòstols Pere i Pau i d’una comitiva d’àngels. La nova església, d’estil gòtic elegant, refinat i tècnicament atrevit, va començar-se amb la col·locació solemne de la primera pedra pel bisbe Bernat Oliver el 21 de maig de 1347. La consagrà el bisbe i mecenes de la catedral i de la diòcesi Gaspar Punter, de Morella, el 8 de juny de 1597.
Els bisbes de Tortosa gaudeixen el privilegi d’usar el solideu vermell, propi dels cardenals, a tot arreu de l’Església, excepte a la Ciutat de Roma, per concessió del papa Adrià VI, Bisbe de Tortosa des del 1516 fins al 1523 pocs dies abans de la seva mort, quan nomenà Bisbe de la nostra diòcesi el seu amic, home de gran confiança i compatrici, el cardenal Wilhelm van Enckivoirt. Enguany, just al mes de setembre, el dia 14, quan inicia el seu ministeri episcopal el Bisbe Sergi, es compleixen 500 anys de la mort del pontífex, de bona memòria.
A la diòcesi hi ha vint-i-una comunitats religioses, dues de masculines i 19 de femenines, de les quals 9 són de vida contemplativa i 10 de vida activa.
La baronia de Cabassers
Els bisbes de Tortosa ostentaren el títol de barons de Cabassers des del segle XIII fins el 1981, quan Ricard Maria Carles hi renuncià en considerar-ho un honor fora de temps. Les rendes de la baronia de Cabassers, que comprenia els termes de la Bisbal de Falset, la Figuera (amb l’agregat del Lloar), Margalef i la Vilella Baixa eren propietat del capítol de la seu tortosina.
