El 4 d’abril vam publicar els documents dels cabasserols deportats al camp d’extermini nazi de Mauthausen i als subcamp de Gusen. Eren, recorem-ho, Miquel Serres Bru, Victorià Vellver Llecha i Jaume Aguilar Bru. Aquesta documentació la custodien els Arolsen Archives i la major part és accessible en línia, però vam veure a la web de l’arxiu que un expedient relacionat amb Jaume Aguilar Bru no estava publicat i en vam demanar còpia. I en rebre-la, amb els documents que conté hem pogut reconstruir el seu pas pel camp de Mauthausen fins al seu alliberament el 5 de maig de 1945.
Una fitxa de l’expedient apunta que va ser detingut per la Gestabo el 24 d’abril de 1941 al camp Stalag XI-A, que era un camp de presoners de guerra alemany situat a Altengrabow. Molts republicans espanyols que havien lluitat a l’exèrcit francès van ser enviats a aquests camps abans de ser deportats a camps de concentració com Mauthausen.
El cert és que la documentació conservada del camp, a la llista d’arribada de presoners del 26 d’abril de 1941 a Mauthausen, la «Liste der am 26. April 1941 nach Mauthausen zugegangenen Spanier-Schutzhäftlinge», s’hi inclou Jaume Aguilar Bru a la línia 6 i s’indiquen les seves dades de registre: a més dels cognoms i el nom, la data de naixement (8.9.18), el lloc de naixement (Cabasers), l’ocupació (Arbeiter; és a dir, obrer) i el número de presoner (4273). Aquesta llista confirma el que ja vam publicar el 05 d’abril passat: que Jaume Aguilar va fer escriure a les SS el nom del seu poble en català, Cabassers (tot i que a la llista hi van ometre una s).
La Häftlingskarte, és a dir, la targeta de presoner, confirma que va ser transferit al camp per la Gestapo des de Magdeburg i que va rebre la consideració de “Rotspanier”, és a dir, “espanyol roig”. Consta que era solter, treballador textil i que estava assignat com a “H.A” (Hilfsarbeiter, peó o ajudant) al Kommando 150.
Consta també al llibre de cirurgies del camp de Mauthausen. El 21 d’octubre de 1941, sis mesos després del seu internament al camp, el van sotmetre a una cirurgia per drenar-li mitjançant escissió un flemó i un abscés al colze dret. Pocs dies després, el 28 d’octubre, el van tornar a intervenir d’una supuració a l’articulació basal del tercer dit esquerre, fent una incisió a la cara palmar per a practicar un drenatge. En ambdós casos els metges usaren clorofomr-èter. De fet, hem sabut que molts anys després del seu alliberament visità Cabassers sovint, i testimonis el recorden amb diversos dits de les mans amputats (en una mà n’hi faltaven dos i a l’altra tres).
La següent notícia que tenim de Jaume Aguilar és del 8 de setembre de 1944. Al llibre de números de Mauthausen (el registre de presoners) hi costa que en aquesta data va ser transferit a «Gar…. Stein». El terme és una combinació de Garten (jardí) i Stein (pedra). Era un eufemisme utilitzat per les SS per referi-se a les pedreres, destinacions de treball forçat extremadament penoses.
A la llista dels espanyols alliberats, feta a partir del 5 de maig de 1945, hi torna a figurar en Jaume Aguilar i les seves dades identificatives: data de naixement (8.9.18), lloc de naixement (Cabasers), número de presoner (4274) i lloc de residència (les Borges Blanques).
Que la seva última residència a Catalunya va ser a les Borges Blanques també ho confirma un informe de l’Arolsen Archives del 1960:
Tot aquest expedient es va fer per tal que el govern francès (Aguilar s’establí definitivament a França després de la II Guerra Mundial) li reconegués la condició de deportat polític. A aquest efecte l’Alt Comissionat Aliat a Alemanya li va expedir un Certificat d’empresonament datat el 31 de gener de 1952, que recull tot el seu periple per l’horror del camp de concentració.
