Les ferides de la guerra a Cabassers s’han tancat tard. Molt tard. Es van tancar diumenge passat, quan l’Associació de víctimes de la repressió franquista a Tarragona va fer un acte d’homenatge al batlle republicà Vicent Porqueres Argany, assassinat per la dictadura el 19 d’octubre de 1939. Des de 1939 es parlava en veu baixa de Porqueres, amb por. I diumenge se’n va parlar en veu alta, al mig del carrer, davant de l’Ajuntament que va presidir i amb el reconeixement institucional. I es va deixar ben clar: l’alcalde Porqueres no va fer cap mal a ningú ni va fer res fora de la llei, i el van assassinar per infondre terror després d’un judici il·legal. L’Ajuntament republicà de Cabassers format l’octubre de 1936 va ser legítim.
La història l’escriuen els vencedors, i aquí la història era la que explicava la Causa General franquista, aquell procediment judicial sense cap garantia que va orquestrar la dictadura: deia que Porqueres i tots els regidors de l’ajuntament eren els causants de tots els crims que hi havia hagut a Cabassers en esclatar la guerra. Res més lluny de la realitat.
L’alcalde Porqueres era una figura que s’ocultava, i diumenge es va fer lluir en públic, restaurant la dignitat de la seva memòria i, igual d’important, restaurant la legitimitat del seu mandat, que la dictadura va intentar fer passar per il·legítim a força de repressió. La por al fantasma d’aquells temps era tan gran que fins i tot, amb posterioritat a l’any 2008, van desaparèixer els llibres d’actes de l’Ajuntament de l’època de Porqueres. Diumenge els tabús van saltar pels aires i el relat de la Causa General va ser definitivament derrotat.
Fins dècades després de la dictadura a Cabassers es va veure la República amb la mala premsa que li havia encolomat el franquisme: com el règim que va assassinar diversos veïns i que va matar el capellà que s’amagava per mirar de salvar la vida. Però la República no ho va ser això. Els crims els van cometre uns exaltats que van aprofitar el buit de poder dels primers mesos de guerra, tan enemics de la República com els sublevats que van fer el cop d’estat. La República va ser el règim que va construir l’escola, que va instaurar l’ensenyament en català, que va propiciar el sindicalisme que construí el Sindicat Agrícola i el Cafè, que va possibilitar que les dones votessin a les eleccions. La República, amb les seves llums i les seves ombres, va ser un moment de progrés i de floriment nacional per Catalunya. L’únic que que vam trobar a faltar al preciós acte de diumenge és que no es respectés el nom de Cabassers en català, tal com es va escriure sempre sota el mandat de Porqueres.
