-Explica’m com surt aquesta idea de crear una coral a Cabassers.
Surt de proposar de fer una activitat cultural al poble. Fa un any, el 13 d’agost de 2023, ens va venir a veure en Josep Ramon Miró per parlar del tema i com que sabia que jo havia dirigit diverses corals, va sorgir la idea de crear-ne una al poble. Vam parlar tots tres de com començar-ho, de dir-ho a unes quantes persones i fer una primera reunió. Vam pensar en qui hi podia participar i eren uns quants, potser uns vuit o nou, i vam quedar el 22 d’agost de 2023. Jo hi vaig anar amb una idea preconcebuda del que volia: un grup coral que assagés periòdicament i que fes concerts. I les meves premisses van ser que jo no cobraria per fer allò i que fos un grup per a passar-s’ho bé cantant, sense cap altre objectiu. Va costar una mica trobar el primer dia d’assaig, que finalment va ser el 7 d’octubre. Es va fer un cartell comunicant al poble que es creava una coral perquè qui volgués s’apuntés i van venir unes 35 persones, es féu -especialment la Núria- molta propaganda i a partir d’allí va començar a funcionar la coral.
-La Núria ja tenia també prèviament aquesta idea de fer una coral. Va ser una coincidència?
No, ja n’havíem parlat prèviament. La Núria havia fet algunes coses amb alguns nois i noies d’aquí que són músics amb la flauta travessera, van fer un concert i ho van fer tres anys seguits. Ara fa cinc anys del darrer. Ho va tallar la pandèmia allò. Jo mai no m’ho havia proposat, però tenia el cuquet de tornar a dirigir; quan vam tenir els fills vaig haver d’anar deixant les corals que portava a Barcelona.
-Tu a Barcelona ja feies de director d’altres corals?
Jo dirigeixo des que tenia 15 anys; vaig començar a dirigir la coral on jo cantava com a nen: la coral infantil La Quitxalla. Després vaig dirigir 2 corals més: Arpegi, Baluern. I a l’escola on treballo vaig crear la coral Harmonia, amb pares d’alumnes. Però per la feina molts dies sortia de casa a quarts de vuit del matí i arribava a casa a quarts d’una de la nit, i quan tens criatures has d’anar deixant les corals. Feia molts anys que no dirigia cantaires adults, però hi tinc molta experiència, de fet continúo fent l’assignatura de cant coral a l’Escola de Música, per tant, no he deixat mai de dirigir grups corals.
-Actualment només dirigeixes la Cantacors?
Sí. De coral de gent adulta, no professional, només dirigeixo aquesta.
-Quin nivell musical inicial tenia la gent que es va apuntar a la coral?
La majoria, zero. Això és positiu i negatiu alhora. És negatiu perquè pots avançar molt més a poc a poc que amb gent que ja sabés música, però és positiu perquè tothom comença des del mateix nivell. Com que tothom ha començat des de zero els hàbits els fixes tu i et fan més cas perquè no tenen cap referent. És molt diferent passar a dirigir una coral que ja existeix i que canvia el director, que dirigir una coral que l’has creada tu des de zero. Jo ja tenia experiència prèvia amb aquest tipus de corals.
-Fa un temps vam fer un article explicant el procediment curiós que vau utilitzar per a triar el nom de la coral. A l’hora de configurar el repertori utilitzeu algun sistema assembleari similar?
No, el repertori el tria el director. De fet, als primers assajos no saps amb què et trobes; hi vaig anar amb partitures i unes quantes cançons, principalment cànons, però no saps encara amb quin instrument comptes. I en funció d’això, vas adaptant el repertori a l’experiència dels cantaires. I sóc més agosarat que prudent, amb un gran respecte del que és el fet públic de fer un concert: els cantaires no han de patir i el director tampoc. Sempre hi ha un punt de risc en una execució pública de qualsevol tipus. Ara, el 31 d’agost, cantarem cançons que quan les vaig proposar, em van dir: “estàs boig!”, per la seva dificultat. Però actualment hi ha recursos tecnològics que quan vaig començar a dirigir corals no hi havia, com, per exemple, aplicacions de mòbil que serveixen per compartir amb els cantaires les partitures (àudios inclosos) i que destaquen la veu que ha de fer cada corda.
-Doncs això t’ha facilitat molt la feina.
Això facilita la feina. Però una cosa és que cadascú s’aprengui la seva veu i una altra cosa, una mica més complicada, és ajuntar-ho tot. Ara bé, aquestes tecnologies són molt interessants per al treball coral i, com deia, en una coral d’aquest tipus faciliten molt la feina d’aprenentatge de les diferents obres.
-Quin rang d’edat hi ha a la coral i quin percentatge d’homes i dones, o de veus?
És més fàcil dir-ho en veus: tenim moltes més dones que homes, com passa a totes les corals. Però perquè una coral estigui equilibrada hi ha d’haver més dones que homes. Aquí tenim 14 sopranos, 16 contralts, 6 tenors i 7 baixos. És a dir: 13 homes i 30 dones. Estem una mica baixos d’homes, però estem més alts que altres corals que hi ha a la contrada. Per això fa uns mesos vam dir que ja no deixaríem entrar més dones, perquè si no aquesta proporció, que ja és una mica “desproporcionada”, es perdria i augmentaria pel que fa a les veus femenines.
-Pel que fa al repertori, heu incorporat composicions d’autors locals?
Encara no.
-Aquest “encara” vol dir que potser sí?
Aquest “encara” vol dir que potser sí. El repertori que tenim actualment bàsicament són cànons i algunes cançons d’arreu del món, populars. Cançons fàcils. Hi ha tres havaneres i potser n’afegirem una altra més endavant. Els vaig dir que en un poble que té tant mar com Cabassers els agraden molt les havaneres i els queden molt bé! I també tenim repertori tradicional català. Una coral d’aquí ha de fer repertori tradicional del país. Estic mirant una cançó d’en Josep-Enric Peris, que és complicada, però ja la tinc preparada per incorporar-la possiblement més endavant. I també tinc ganes de fer una adaptació per a cor dels goigs de la Foia, però és entretingut i perillós de fer.
-Per què és perillós de fer?
Per dues raons. Primer perquè aquí quan es canten es fa amb els portaments (glissandos) típics amb què canten a tots els pobles, i això s’hauria de treure. I després també perquè són a una veu i si vull fer una adaptació coral, he de fer servir una harmonia el màxim de “medieval” possible. Requerirà temps, però en tinc moltes ganes pel que suposa a nivell musical i més encara perquè són els goigs del poble que jo havia cantat des de molt petit.
-Això seria un projecte pel curs que ve?
Com a mínim pel curs que ve o fins i tot per l’altre, ja veurem.
-Ara, el 31 d’agost fareu un concert. Ja en vau fer un per la Festa Major. Teniu previst fer alguna actuació fora de Cabassers?
Encara no, però vam començar contactes amb una directora que dirigeix una coral de Marçà i un dels objectius és convidar una coral el dia de Sant Blai i participar en alguns dels aplecs que es fan fora de Cabassers. Això costa una mica perquè cal tenir un mínim repertori, i ara sí que el comencem a tenir.
-Quin volum de cançons teniu en estoc per a poder cantar ara mateix?
Una vintena de cançons, i al concert del dia 31 d’agost en cantarem 17. Repetirem algunes cançons que ja vam cantar el febrer, però la meitat seran noves i el concert durarà una hora aproximadament. El farem a la plaça del Sitjar, on hi ha una acústica molt bona.
-Per tant, davant d’aquestes circumstàncies es pot considerar que la coral està consolidada?
Sí. Al primer assaig van venir una trentena llarga, ara som 43. I el percentatge d’assistència als assajos és molt alt. Musicalment, anem millorant i aprenent molt.
-Assagen més enllà de l’assaig oficial?
Sí, fan “deures a casa”. I això està molt bé. Es troben setmanalment les cordes sopranos i contralts i repassen les veus respectives per anar més segures a l’assaig.
-Durant l’any cada quant assageu?
Assagem una hora i mitja, a la sala annexa del Cafè, cada quinze dies, els dissabtes a les set de la tarda durant la tardor-hivern-primavera i a l’estiu ho fem a les deu de la nit. Alguna vegada hem hagut d’assajar a l’església i un cop a l’escola perquè estava ocupada la sala habitual d’assaig.
-Quina classe de relació es genera entre els participants de la coral.
Dit d’una manera d’estar per casa: hi ha molt bon rotllo. Jo m’hi trobo molt bé. L’experiència t’ensenya que un 50% és la feina musical, i l’altre 50% és que has de ser líder. Un grup funciona si es té en compte aquesta premissa, si el director a més de pedagogia d’assaig té en compte que assumeix una funció de líder. És el que dèiem abans: el repertori el tria el director, però admeto propostes raonables que s’han de poder adaptar a l’instrument de què disposem. I quan dic “instrument” em refereixo a la coral. Si algú em demanés que cantéssim l’Al·leluia del Messies li diré que s’esperi, potser, uns 10 anys… (riu).
En resum, s’ha creat un molt bon ambient, que era un dels meus objectius bàsics i la resposta de la gent és molt positiva i entusiasta.
-Coneixes la tradició musical de Cabassers. Hi entronca aquest projecte actual?
Jo diria que d’alguna manera sí. Hi ha gent que se’n recorda d’aquella tradició. Per exemple, alguns fan servir una expressió que deu venir d’allí: “diria que jo sóc molt desafinat“. És a dir, tenen un referent. Fins i tot em van preguntar si faria una banda i vaig dir que no, perquè he fet coral tota la vida, però això són referents també. Però, vaja, en un poble de 300 habitants que hi hagi 43 persones que canten en una coral… Jo vaig dir de broma que no ho diguéssim a ningú més perquè si no no tindríem públic als concerts. És molt! I aquesta flama no s’ha perdut.
-Hi haurà una fixació al calendari de determinades dates on hi podria haver un concert periòdic?
Sí, per Sant Blai i segurament durant el mes d’agost. I volem constituir la coral en associació, amb uns estatuts i un uniforme.
-Un uniforme?
Sí. Després del primer concert, vam creure que de cara al futur, si hem de fer intercanvis amb altres corals, estaria bé que la nostra imatge com a coral quedés més unificada. Per això vam proposar que es creés una comissió i que aquestes persones, representants de la coral, pensessin com podíem anar ben arreglats. El tema està ja bastant definit. Tinguem en compte que, en un concert, la música també “entra pels ulls”…
-I això també ho tria el director?
No, això no, però el director, per l’experiència que té, ja sap que és un tema força complicat, i per això es va crear la comissió on hi participa la Núria, la meva dona. Ella també s’ha implicat molt en la coral, és professora de música i havia cantat a la Coral Sant Jordi. Amb unes quantes cantaires més van constituir aquesta comissió. I és una cosa complicada perquè representa una despesa per a cada un dels cantaires i sempre costa que plogui a gust de tothom pel que fa a qüestions estètiques… Segurament el 31 d’agost ja anirem amb l’uniforme.
-El director canta?
No. Només dóna els exemples vocals, però no participa mai en l’execució de les peces.
-Canteu a cappella?
No, en Pau, el meu fill ens acompanya al piano. Ell cantava gòspel en una coral de Reus, i havia fet estudis de piano, es va estar preparant i ara és pianista. I una coral, quan té un acompanyament harmònic, se sent més segura perquè aquest suport que fa l’instrument ajuda. I ara en Pau ve un assaig sí i un assaig no i al concert també hi serà. En un futur proper anirem fent algunes de les obres a cappella.
-Parlant de la Núria, quines altres funcions hi desenvolupa a la coral?
Ui! Hi fa moltes funcions. Moltes i de les que no es veuen. Fa d’assessora vocal, em fa comentaris tècnics en acabar cada assaig, forma part de la junta de la coral, està al cas de molts aspectes organitzatius i també -en certa manera- compleix una funció de comunicació entre els cantaires i el director.
-Quina valoració en general en fas de l’experiència.
Molt bona, si continuem així, perfecte. Amb moltes coses a polir musicalment, clar. Per exemple el volum dels cantaires, que ara estem començant a controlar, perquè el so d’una coral ha de ser uniforme.
– Potser hi té a veure que aquí es parla amb un volum molt elevat.
Sí, aquí es parla amb un volum molt elevat i això influeix a l’hora de cantar. Que també està bé, perquè si canten fort t’adones de quan s’equivoquen i pots corregir, però cal un control personal més estricte. Aquí es parla fort en general: no sé si és cosa de Cabassers o de tot el Priorat.
-És cosa de tot el sud de Catalunya, es parla bastant fort aquí.
Ara que parles del sud; jo tinc el parlar oriental i aquí teniu l’occidental, i jo els ho ensenyo en oriental i els demano que cantin en occidental.
-Doncs jo he observat que canvien l’accent, com a mínim al concert de Festa Major va passar amb algunes cançons.
Sí. Tot i que el primer dia els vaig dir que no canviessin l’accent. Però és complicat, perquè quan es canta el fet de tancar i arrodonir les vocals fa que el conjunt soni millor. Fa uns assajos que ho noto, no canten l’occidental que cantaven al principi, tanquen més. Els vaig explicar que els alemanys tenen una pronunciació diferent quan parlen que quan canten, i aquí hi ha coses que sí que les han canviat, però no és un gran problema. De totes maneres ho tindrem en compte. Ara, cal donar sempre més importància al resultat vocal i musical del cor que no pas al seu accent natural.
-Molt bé, doncs moltes gràcies per compartir tot això amb els lectors de nord.cab!
De res, a disposar!
