A principis de la dècada de 1980 van canviar els cartells dels carrers per escriure’ls en català després de la dictadura, amb algun canvi de nom: per exemple, el carrer del Mig es va tornar a dir així després d’haver-se anomenat “Avenida del Generalísimo Franco”, i el cartell antic convisqué amb el nou fins ben passat el 1985. Aquells cartells amb noms de carrer que substituïen els anteriors eren de llauna, tenien el fons blau i les lletres platejades, fets amb el mateix sistema amb què es fan les matrícules dels cotxes.
De totes aquelles plaques només en queda una, al carrer de Sant Miquel, a la façana de l’antic escorxador públic. Les altres es van substituir per unes de noves esmaltades, de color marró, el 2015, que no duraran tants anys com van durar les de llauna de fons blau. La placa dels vuitanta que queda està cosida a balinades: se’n compten més de trenta. De nit, pel joc d’ombres que fa la llum del fanal proper, les perdigonades es veuen més bé. La dècada de 1980 era una mica “l’Oeste”: era normal veure canalla pels carrers amb un entrepà de Nocilla per a berenar i un escopetí disparant contra qualsevol cosa que els fes goig. Fins i tot el rellotge del campanar estava ple de forats per les perdigonades. Eren altres temps. Ai avui, si es trobés a qualsevol canalla portant una balinera carrer amunt i avall com els seus pares portaven fa 30 anys! Tot canvia, però aquesta placa del carrer de Sant Miquel aguanta, i s’hauria de quedar on és com a exemple d’aquells cartells i per a memòria d’aquell temps.
