Us sona aquesta música?
Segurament la resposta haurà estat positiva. És la coneguda Marxa nupcial que sona, generalment interpretada per un orgue, a molts casaments.
I us preguntareu -tal volta- el perquè del títol que hem posat a l’article (El somni d’una nit d’estiu).
Abans de donar la resposta, veiem i escoltem-la novament en dues versions originals (en aquest cas, és clar, per a orquestra).
La Marxa nupcial, que va compondre Felix Mendelssohn, és una música inspirada i composta per a l’obra de teatre de Shakespeare, El somni d’una nit d’estiu.
Mendelssohn, nascut a Hamburg l’any 1809 i mort a Leipzig el 1847, fou un compositor alemany, pianista i director d’orquestra del romanticisme. Va escriure simfonies, concerts, oratoris, música per a piano i música de cambra.
L’any 1842 Mendelssohn va compondre música per a determinats passatges de l’obra de Shakespeare El somni d’una nit d’estiu. Una de les peces d’aquesta obra és la famosa Marxa nupcial que es continua tocant en l’actualitat a molts casaments.
Fins aquí ens hem posat en context. Abans d’acabar de respondre, escoltem dues versions de l’obra interpretades amb l’instrument amb què, segurament, estem més acostumats a escoltar-la: l’orgue.
Així doncs, per quina és la raó aquesta obra -més enllà de dir-se Marxa nupcial– s’interpreta encara a molts casaments?
El 25 de gener de 1858, la filla de la llavors emperadriu d’Anglaterra, Victòria, es casava amb el fill del rei de Prússia, Frederic III. Aquest casament es dugué a terme per 3 diferents motius polítics: honorar la tradició que dictava la necessitat d’unir dues dinasties monàrquiques amb un matrimoni (una anglesa i una prussiana), establir una aliança política, militar i econòmica amb ambdues nacions i -la darrera- demostrar la grandesa dels dos imperis. Val a dir que Anglaterra, en aquells temps, militarment disposava d’una supremacia econòmica i política a en l’àmbit mundial.
Doncs bé, un d’aquests elements innovadors i luxosos que mostrava al món la grandesa d’Anglaterra havia de ser la Marxa nupcial de Mendelssohn. Precisament perquè fins aquell moment no era encara costum d’interpretar-la en els casaments.
La reina Victòria d’Anglaterra (la mare de la núvia) era una apassionada de la música de Mendelssohn, fou precisament d’ella la idea d’utilitzar aquesta melodia durant l’entrada de la núvia a l’església.
Evidentment, la reina no tenia la intenció de crear cap costum. La popularitat segurament fou per aquesta supremacia política, militar i econòmica que tenia Anglaterra i que va quedar reflectida per aquella majestuosa boda reial.
Explicada la resposta, escoltem i veiem -com acostumem a fer quan en trobem la versió- la partitura mentre sona la música.
A causa d’aquesta popularitat que ha anat agafant aquesta melodia a través del temps hem trobat moltes adaptacions i versions. Us en compartim algunes.
Una versió per a arpa i una altra per a quartet de corda i piano.
No podia faltar la versió del Ballet!
Continuem amb quatre versions molt originals i que tenen un canvi radical d’estil:
-una versió de jazz per a piano sol
-una versió de ragtime per a pianola moderna
-una versió de swing
I acabem amb una darrera versió, també en estil ragtime, que ens agrada especialment…
Desitgem que hagueu gaudit d’aquesta arxiconeguda Marxa nupcial.
Ens retrobem, si així ho desitgeu, a finals del mes de juliol.
Bona música!
Ricard Gimeno