Òmnium Cultural comença el cicle “Priorat poble a poble” a Cabassers

Òmnium Cultural del Priorat ha iniciat una nova activitat dedicada a conèixer els pobles de la comarca, la seva història i la seva gent. Amb el títol “Priorat: poble a poble”, s’inicia un cicle de visites que ha tingut com a primer destí Cabassers.

El guiatge l’ha fet el Centre d’Estudis Santa Maria de Vallclara i ha començat davant de les restes del monestir premonstratès d’aquest mateix nom, que el 1149 es fundà a l’actual Cabassers. Amb la conquesta catalana del territori, el comte Ramon Berenguer IV va donar el lloc a l’orde de Prémontré perquè hi fundessin un monestir (on actualment hi ha les escoles) i un oratori (la façana romànica del qual encara es pot veure engolida per l’edifici actual de l’església). La fundació no prosperà i el 1158 s’abandonava. Tot el que se sap d’aquests edificis i del pas de Prémontré per Cabassers està recollit a la monografia de Josep Ferré, Tina Masip, Josep Ramon Miró i Carles Prats El monestir de Santa Maria de Vallclara (1149-1158).

Durant l’edat mitjana aquell oratori romànic, que no sabem si s’hagué edificat del tot, va ser usat com a cantera per a bastir uns cinquanta arcs de mig punt, estructures de suport per a noves edificacions. La simultaneïtat de la construcció fa pensar en una destrucció generalitzada prèvia, i hi ha indicis que la situen als últims anys del segle XIV. D’aquests elements en publicarà el catàleg properament Vallclara.org.

Miquel Vidal i Llecha, darrer propietari habitant del Mas Roger, va publicar el 1968 una pseudocrònica llegendària i fantàstica sobre la història de Cabassers. El text, ple d’invencions, gira al voltant de la història d’una imatge de la Mare de Déu de la Foia, cremada el 1936, i fa anar la talla de fusta com a element transmissor de llegendes que s’inventà. Alguns autors de prestigi fins i tot se n’han cregut alguna, com el suposat pas dels sarraïns pel Pas de l’Ase a principis del segle VIII, que s’ha difós a bibliografia seriosa. Podreu trobar una anàlisi d’aquest text de Vidal i Llecha en un volum de 330 pàgines, que incorpora gairebé 450 notes a peu de pàgina que destrien el gra de la palla i proven les fonts o les invencions de les afirmacions que va fer Vidal al seu text pseudohistoriogràfic.

Com tota llegenda, però, sembla que la història de Vidal té una part de realitat, molt emmascarada al seu text. Afirma que a Cabassers hi hagué un monestir visigot, fundat a finals del segle VI, que ell anomena “monestir de Winclar”. En realitat podria correspondre a un monestir d’aquella època conegut com Biclaro, pel nom del lloc on es fundà. Una altra monografia de 130 pàgines repassa les fonts documentals i bibliogàfiques que permeten mantenir aquesta hipòtesi amb indicis fonamentats. El llibre està escrit en castellà perquè és la resposta a tres arqueòlegs de Castella que defensen la ubicació d’aquest antic monestir a prop de Salamanca. A la hipòtesi cabasserola s’aporten arguments sòlids que fan molt més probable la ubicació d’aquest cenobi a Cabassers. Un dels principals fonaments és una publicació del 1736 que afirma, basant-se en documentació actualment no conservada, que la fundació de Santa Maria de Vallclara del 1149 fou una restitució de l’antic monestir de Biclaro.

nord.cab | El portal de notícies de Cabassers