Vicenç Biete defineix així la serra de Cantacorbs a la seva Toponímia: “Branca del Montsant entre els barrancs de Montsant i de Cavaloca. Mor al riu Montsant, a la Calçada”. És una muntanya característica, amb una altitud de 626,9 metres sobre el nivell del mar. S’hi troben fòssils d’éssers marins, principalment crustacis, i els camins que antigament portaven a Cartoixa i a la Vilella Baixa la travessen en dos punts. Durant la guerra civil va ser front de combat i hi quedaren moltes municions abandonades. El 1981 el bosc d’aquesta serra es va cremar, i aquelles bales i explosius de la guerra se sentien petar dia i nit, mentre el foc durà. Però aquesta serra, tot i la seva forma tan peculiar, no és tan única com podríem creure, com a mínim pel que fa al seu nom. Hi ha quatre serres, serralades, muntanyes o turons a Catalunya amb el mateix nom: a Alàs i Cerc, a Cornudella de Montsant, a Ivars d’Urgell, a Montblanc i a Mura.
Cantacorbs
