Tenim molts reptes davant nostre. El món que ha deixat la pandèmia, amb hàbits, necessitats i preferències molt diferents del que hi havia abans. La digitalització, que és tan transformadora com ho fou la revolució industrial al seu dia. Tot això ens aboca a un món nou, desconegut, però real i palpable. Un món on hi ha molta competitivitat. Només cal veure els esforços de les poblacions petites de Catalunya per a atraure nous habitants. L’associació de “Micropobles” (denominació força discutible, per cert) fa el que pot per a dirigir nous habitants cap als seus municipis associats.
Hem de mirar de pujar al tren d’alguna manera, i no quedar-nos plantats a l’andana mirant com se’n va i ens deixa enrere. Atureu-vos un moment per a fer un repàs mental de les cases que quedaran obertes a Cabassers, de les que ara estan habitades tot l’any, d’aquí a 25 anys si no fem res. Penseu-hi, i veureu que el panorama pot ser desolador.
Els mateixos reptes que poden ser desafiaments, també poden ser oportunitats si se saben manejar. Personalment, professionalment i conjuntament amb altres faig el que puc per a convertir aquests reptes en avantatges, però uns pocs sols no podem arribar a tot arreu. Necessitem fer-ho col·lectivament, i també amb el suport decidit i l’impuls de les institucions. A Cabassers hi tenim un patrimoni artístic, documental, arquitectònic i arqueològic que, ben gestionat, estudiat i promogut, pot ser el factor diferenciador, el que faci atractiu el municipi entre la multitud d’ofertes atractivíssimes que ja hi ha per tot arreu. S’ha donat un pas addicional cap a aquest horitzó: l’inici de la recuperació del Mas de Dalt del Mas Roger. Un ús de l’establiment per a la difusió del patrimoni cultural de Cabassers no hauria de descartar-se en absolut, sinó ser considerat prioritari. Una altra via a explorar, ignorada des de sempre, és la recerca arqueològica, i podria ser de les més espectaculars si s’exploressin els jaciments de l’interior del nucli urbà que sabem segur que seran productius. Tampoc no s’ha de descuidar la necessitat que la via digital i la via analògica siguin coherents i comparteixin el mateix camí, cap a la creació d’un segell cultural de prestigi i rigor.
Hem de saber maridar el passat i el futur. Principalment perquè no tenim cap alternativa. I la cultura és l’únic que ens pot fer un lloc en un món sobresaturat d’oferta. La cultura i la disponibilitat d’habitatge, tant de venda com de lloguer. L’oferta de feina, en canvi, és molt més secundària, essent molt més importants les possibilitats de negoci que les possibilitats de contractació. I un negoci, avui en dia, pot requerir només una connexió a internet per a funcionar. Torneu a pensar, abans d’acabar de llegir aquest article i anar a una altra web, quantes cases que ara estan obertes estaran tancades d’aquí a vint-i-cinc anys, si no fem res.
