L’agost passat, i gràcies a una visita a la Ràpita, vam poder identificar el fabricant de les tapes de la séquia de Cabassers. Instal·lades en ple franquisme, el 1965, quan s’asfaltà el carrer per primera vegada, contenen la llegenda “AGUAS / CABACES” i una trama característica feta a base de quadres. La localització casual d’una tapa de disseny similar a la Ràpita, sense cap altra inscripció que la del fabricant Vila de Reus, va permetre adscriure també les cabasseroles a la mateixa foneria. I darrerament, fixar-se amb què hi diu a les tapes de claveguera dels llocs que hom visita ha permès recollir una mica més d’informació de les activitats d’aquest fabricant.
La foneria Vila de Reus ja no existeix, i no hem trobat cap registre en línia que inclogui cap rastre d’aquesta empresa. Si se’n conservés documentació, hauria de ser a l’Arxiu Comarca del Baix Camp, però els fons corresponents a empreses que s’hi guarden no inclouen els d’aquesta foneria. Només a Valls hi ha una foneria de nom similar, Fundición Artística Vilá, S.A, però com ja diu el seu nom es dediquen a l’art, no a la foneria industrial. Tanmateix, les tapes que es van fabricar a Reus permeten seguir el rastre d’aquella empresa per diversos pobles del Priorat.
A banda de les tapes de Cabassers, també en van fer unes amb el mateix disseny per a Falset, amb la llegenda “AGUAS / FALSET”. Unes altres tapes que també es poden veure als carrers de la capital mostren la mateixa quadrícula de la superfície amb la inscripció “ALCANTARILLADO”, en el que devia ser una sèrie genèrica del producte. No gaire lluny de Falset, a Capçanes, també hi trobem més tapes fetes per Vila; una manté el disseny de quadrícula però la inscripció és en català: “AIGUES / VILA – REUS”. Que la llegenda estigui escrita en llengua catalana prova que l’empresa existí fins a després del franquisme. L’altra tapa de Capçanes, també genèrica, només incorpora el nom del fabricant.
Finalment, una tapa localitzada a Barcelona ofereix una mica més d’informació d’aquesta foneria: la inscripció diu F. VILA – REUS. Afegeix la inicial “F”, que tant pot ser per Foneria (o Fundición) com pel nom de fonts del propietari de l’empresa. També incorpora una xifra, 2011, que indubtablement ha de ser una referència i no l’any de fabricació.
Hi ha indicis que la F és per Francisco. Hem trobat un article que parla d’una reixa del perímetre exterior de l’edifici del Patronat Antoni Roig de Torredembarra “feta a la foneria de Francisco Vila de Reus, probablement de la mateixa factura que la del Balcó del Mediterrani de Tarragona”. Aquella famosa barana tarragonina (els de la ciutat li diuen “anar a tocar ferro” a visitar el Balcó) la va dissenyar el 1889 en Ramon Salas i Ricomà. Per tant, la foneria Francisco Vila de Reus degué començar la seva activitat al segle XIX com a mínim. I la degué acabar abans de la popularització d’Internet (1995), perquè no queda cap rastre de la foneria en cap directori empresarial ni enlloc.
Si és correcta la sospita, el portal Todocolección ens aporta un testimoni documental d’aquesta fundició: una factura de 28 de desembre de 1912 ens diu dues ubicacions del negoci en aquella data: “Fundición de Hierro, Calle S. Miguel, 14, Reus”. I a més, “Fundición y Construcción en Tarragona, Calle Gasómetro, 36”. I un altre detall, no menys important: Vilá, amb accent (que no consta a les inscripcions en majúscules de les peces de foneria). Això és una similitud més amb Fundición Artística Vilá SA de Valls. Hem enviat consultes a aquesta companyia vallenca, però no han respost els correus.
Encara hi ha un altre rastre documental de la foneria: un anunci a la revista Técnica y Trabajo de l’1 de maig de 1931, pàg. 3:
Per aquest anunci sabem que Francisco Vilá eren uns tallers de foneria, construcció i reparació de maquinària, amb adreça al carrer Francisco Bastos de Tarragona, on fonien ferro, bronze i altres metalls diàriament, i també hi feien soldadura elèctrica. Al carrer Gasòmetre 28 de Tarragona hi tenien el taller de construcció de motors d’olis pesats i bombes rotatòries “Franci”. I a Reus hi tenien una foneria al carrer Sant Miquel, 14 i 16. Confirma les adreces de la factura de 1912. L’únic que hi ha actualment a les adreces de la companyia, suposant que la numeració no hagi canviat són edificis residencials i la seu d’Aigües de Reus al número 14 del carrer de Sant Miquel. Cap rastre enlloc d’edificis industrials.
I de moment, més enllà de tot això, no hem trobat res més. Però continuarem insistint.
