El músic cabasserol Josep-Enric Paris i Vidal estrenarà l’obra Virtutum opifex durant l’acte d’homenatge i record del bisbe Àngel Morta i Fíguls, i l’interpretaran els mestres de la Capella Brudieu. Morta era originari de l’Ametlla de Merola, un nucli del terme municipal de Puig-reig. Va ser bisbe titular de Gubaliana i auxiliar de Madrid fins a la seva mort el 1972. L’homenatge tindrà lloc a l’església de Sant Mateu de l’Ametlla de Merola el proper dissabte, 21 de gener , a les 12 del migdia. Oficiaran la missa l’Il·lim Sr. Marc Majà i Guiu, Vicari General del Bisbat de Solsona, i el Rev. Sr. Antoni Quesada i Rodríguez, rector de Navars, Merola i Sant Cugat del Racó.
Breu biografia del bisbe Morta, distribuïda per l’organització de l’homenatge:
Mons. Àngel Morta i Fíguls nasqué al número 3 de la plaça del mercat de l’Ametlla de Merola, el 20 de maig de 1914. De ben jove ingressà en el Seminari de Solsona i, posteriorment, prosseguí els seus estudis eclesiàstics a Roma, on va obtenir el grau de doctor en Sagrada Teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana i en Dret Canònic al Pontifici Institut Angèlic. Ordenat sacerdot a la Ciutat Eterna el 13 de març de 1937, va cantar la seva primera missa al Pontifici Col·legi Espanyol de Sant Josep de Roma, el dia 19 del mateix mes.
Mons. Ángel Morta va ser un estret col·laborador de Sa Eminència Reverendíssima D. Casimiro Cardenal Morcillo González, Arquebisbe de Madrid-Alcalá (1964-1972), durant quinze anys a Bilbao i a la capital d’Espanya. Així mateix, entre 1949 i 1953, exercí el càrrec de conseller eclesiàstic de l’Ambaixada d’Espanya davant la Santa Seu i va participar activament a les sessions del Concili Vaticà II, en qualitat de consultor de l’episcopat espanyol.
Durant uns quants anys es va dedicar a l’apostolat, impartint nombrosos cursos de pastoral i tandes d’exercicis espirituals, i essent director de les cases diocesanes de Bilbao, Madrid i Saragossa. A Saragossa, va ser director de la Unió Apostòlica. El doctor Morta Fíguls va donar un gran nombre de tandes d’exercicis espirituals, una exclusivament a prelats espanyols, presidits pels cardenals de Toledo i Sevilla, i una altra tanda per a l’episcopat de Mèxic. Les seves principals obres publicades, a més, del text de nombroses comunicacions i conferències als congressos i assemblees i gran nombre d’articles a revistes sacerdotals, foren les següents: “La teoria de les lleis merament penals a Suárez”, “El fur privilegiat dels clergues en el Dret concordatari”, “Queda’t amb nosaltres”, “Pensaments de vida interior”, “La direcció espiritual a l’elecció d’estat”, “Vida interior i direcció espiritual del sacerdot”, “Educació de la castedat”, “El Crist de l’Evangeli en els exercicis de Sant Ignasi”, “Ocasions sacerdotals”.
Fou nomenat Bisbe titular de Gubaliana i Auxiliar de Madrid el 19 de gener de 1965 i consagrat el 19 de març del mateix any, exercint el ministeri episcopal fins a patir una llarga malaltia que tingué un desenllaç fatal, el 20 de juny de 1972, quan amb gran fortalesa d’esperit i una entrega sense condicions a la voluntat divina, va lliurar la seva ànima al Senyor, essent acompanyat en tot moment per les seves germanes, la senyora Mercè i la senyora Vicenta Morta Fíguls.
Les exèquies foren oficiades pel Cardenal Arquebisbe de Madrid D. Vicente Enrique y Tarancón, acompanyat pels bisbes auxiliars Mons. Blanco i Mons. Echarren, amb l’assistència dels bisbes de: Màlaga, Mons. Suquia; Cartagena-Múrcia, Mons. Roca; Sigüenza-Guadalajara, Mons. Castán Lacona; Burgo d’Osma, Mons. Fernández Cardenal; Vitòria, Mons. Peralta; Àvila, Mons. Romeu de Lema; el Vicari General Castrense, Mons. López Ortiz; el Secretari General de la Conferència Episcopal Espanyola, Mons. Yanes i Mons. Guerra Campos i del Nunci de S. S. Mons. Luigio Dadaglio. I està enterrat en una de la Capella de la Mare de Déu del Pilar de l’antiga Catedral de Madrid.
