Al Registre del sector públic local de Catalunya, Municat, no hi consta cap escut perquè l’Ajuntament no n’ha oficialitzat cap:
Tanmateix, la versió que fa anar l’ajuntament és aquesta, que no s’adiu amb les normes de l’heràldica. La trobem al vehicle municipal, a la façana de l’ajuntament, i a l’encapçalament d’alguna documentació:
De totes formes, és habitual veure l’ús oficial de la forma de l’escut amb les característiques del caironat que hauria de tenir per la norma, tot i que sense cap classe de corona. S’utilitza als cartells de l’administració, en alguna documentació generada per l’ajuntament, i als anuncis que fa aquest a les seves xarxes socials:
En una ocasió anterior ja vam parlar d’aquest assumpte de l’escut, del que coneixem usos en documents des del segle XVII:
Hi podem afegir, encara, l’emblema usat sobre el retaule gòtic (s. XIV) i el quadre de la Verge de Loreto (s. XVII), ambdós conservats a l’església de Cabassers:
Sobre aquestes versions més antigues, i tenint en compte la presència del gos tant al segell en lacre de la Cort del Batlle General de la Baronia de Cabassers i al retaule del segle XIV de l’església, Heràldica Catalana fa dues propostes d’escut municipal, segons criteris històrics i amb aquest raonament:
“Veient els antecedents heraldicosigil·logràfics, el més coherent seria adoptar el senyal del gos amb els esmalts del retaule, que és el senyal més senzill i més antic amb el qual es va dotar el poble. Tanmateix, en unes representacions (retaule i quadre de la Verge del Loreto) sembla que el gos estigui corrent, mentre que en els segells sembla que estigui passant. Per tant, proposaríem un d’aquests dos blasonaments en un escut caironat amb una corona de poble per timbre: De gules, un gos passant de sable. De gules, un gos corrent de sable. Si es volgués acompanyar d’algun altre element, també ens decantaríem per el cabàs, atès que, malgrat l’etimologia popular dels dos, és un senyal més antic que el de la carbassa. I no descartem que la imatge del cabàs s’acabés malinterpretant al segle XIX per una carabassa. Amb tot, com que és l’únic escut municipal de gules amb un gos (passant o corrent) de sable, podria oficialitzar-se sense problema.”
La proposta que fan és aquesta:
La corona que timbra l’escut habitualment és mural, però l’article 30.3 del Decret 139/2007, que regula al Títol II els símbols dels ens locals, diu literalment: “Els escuts dels municipis que històricament hagin estat cap o centre d’un principat, ducat, marquesat, comtat, vescomtat o baronia abans de l’abolició de les jurisdiccions senyorials han d’anar timbrats amb la corona corresponent al seu títol.” Com que Cabassers va ser capital d’una baronia del mateix nom, l’escut municipal ha de portar la corona baronial.
L’article 22 del mateix Decret estableix que els símbols locals s’han d’oficialitzar, i el 23 que es poden usar després d’haver estat oficialitzats. També especifica les normes que han de seguir els símbols locals per a poder ser oficialitzats i usats oficialment.
De totes maneres i sigui com sigui, el que està clar és que l’Ajuntament no té cap escut municipal oficialitzat i que convidria oficialitzar-ne un, amb el disseny que els experts considerin més adequat a la normativa, però donant-li, en qualsevol cas, la forma caironada i amb el timbre de la corona baronial, com estableix el Decret que regula els símbols.
