Actualment, l’escut municipal de Cabassers és un disseny de mitjans segle XIX, que mostra un gos blanc sobre fons d’or. A sota, quatre quarters mostren carbasses d’or sorbe fons verd (al segon i al quart quadrant) i unes bandes ondulades vermelles sobre fons d’or (al primer i al tercer quadrant). El disseny es basa en el que eufemísticament s’anomena “etimologia popular”, és a dir, falsa. Les etimologies populars són les fetes sense base científica ni coneixement de causa, relacionant objectes amb noms de lloc per simple similitud fonètica. Això podria explicar la presència de les carbasses, ja que aquests fruits tenen similitud amb el nom de Cabassers (però res a veure amb el seu origen). Les bandes ondulades són de difícil interpretació. Hi ha qui diu que representen aigua, en referència a les abundantíssimes fonts del terme municipal. El gos, també dit ca, podria semblar un altre intent d’etimologia popular per la coincidència del nom de l’animal amb les dues primeres lletres del nom de lloc, però és en realitat l’únic element de l’escut que té un fonament històric per a ser-hi, com veurem tot seguit.
Cal dir que a la pradel·la del retaule de Santa Maria de l’església de Cabassers conté la representació, dintre d’un caironat de fons vermell, d’un gos i d’un cabàs:
El cabàs, sens dubte, és una etimologia popular (falsa) d’una tradició del segle XV o anterior, per la similitud, de nou, amb el topònim Cabassers, però sense que estigui provat que hi tingui res a veure. En canvi, el gos té un sentit més descriptiu i no respon a cap etimologia popular: és un símbol de fidelitat dels vassalls al senyor, i per això es troba, com veurem més endavant, al segell de lacre de la cancelleria de la baronia. Aquesta baronia, de la qual Cabassers n’era la capital, era titularitat de la Seu de Tortosa, amb el bisbe de la diòcesi com a representant i baró. Aquesta baronia aplegava, a més de Cabassers, els llocs de la Bisbal, la Figuera, el Lloar, Margalef i la Vilella Baixa.
Al quadre de la Verge de Loreto, del segle XVII i conservat a l’església, també s’hi poden veure els mateixos motius heràldics que al retaule gòtic, segurament inspirats al pintor del quadre per la peça gòtica:
La documentació generada per la cancelleria de la baronia mostra un escut de lacre sota paper, amb la representació d’un gos (figura 1), que s’utilitzaria com a mínim l’últim quart del segle XVIII. A principis del segle XIX, l’Ajuntament ja utilitza un tampó metàl·lic, que conté el gos baronial (figura 2), però al qual s’afegí el nom de la població segons l’ús ortogràfic del moment, “Cabaces”. A mitjans del segle XIX ja apareix per primer cop el disseny que s’utilitza avui en dia de l’escut, amb gos, aigües i carbasses (figura 3). En algun moment entre el primer i segon quart del segle XIX algú devia redissenyar la simbologia local, en base a interpretacions imaginatives i fantasioses de l’etimologia del nom del poble. La llegenda que s’hi llegeix diu “Ayuntamiento de Cabases”. Aquest tampó continuà usant-se, fins al primer quart del segle XX, quan se’n féu un de nou, per desgast de l’anterior, amb el mateix disseny i la llegenda “Ayuntamiento de Cabaces” (figura 4). S’utilitzaria fins a mitjans del segle XX, moment en què seria substituït per un de cautxo, amb el mateix escut (si bé de contorn diferent) i idèntica llegenda (figura 5). Fins que a finals del segle XX, un nou tampó traduiria al català part de la llegenda, canviant “Ayuntamiento” per “Ajuntament” (figura 6), que és el que encara es fa anar avui en dia.
Així doncs, per tal d’evitar confusions i fantasies decimonòniques, l’escut municipal hauria de contenir, per a respondre a la tradició, només un gos, com mostra el primer segell conservat, de finals del segle XVII. I seguint les representacions pictòriques de l’església, el gos hauria de ser de color negre, amb fons vermell. Això, és clar, amb el tipus de corona i forma perimetral de l’escut que estableixi la llei. L’escut que mostra el retaule fins i tot té el caironat amb què es representa avui en dia l’heràldica municipal:
