imatge: un document del 1631, emès per la Cort del Batlle General de la Baronia, conservat a l’Arxiu Comarcal del Priorat.
Tots coneixem com funciona un ajuntament i sabem dir quines funcions té, qui el compon, cada quan s’escullen els seus membres i per quin sistema, quines funcions té un alcalde i quines tenen els regidors. Però no és tan conegut que aquest sistema d’administració local és un calc del sistema castellà, imposat després de la derrota de 1714. El canvi a l’administració catalana va ser profund i radical, arribant fins i tot a l’administració local.
En el cas de Cabassers, el lloc era capital d’una baronia de domini eclesiàstic, pertanyent al Capítol de la Seu de Santa Maria de Tortosa, i n’ostentava el títol de baró el bisbe de la diòcesi tortosina. Les rendes les cobrava el Capítol. La baronia incloïa, a més de la capital, els actuals municipis de la Bisbal de Falset, la Figuera, el Lloar, Margalef i la Vilella Baixa. El domini del bisbe de Tortosa sobre el territori començà el 1158, amb la donació que feren de Santa Maria de Vallclara els monjos de Prémontré quan abandonaren la fundació d’aquell monestir començat a bastir a Cabassers. Els Castellvell afegiren donatius al domini: la Figuera, el Montalt i Cavaloca. La documentació més antiga només parla de dos nuclis habitats: Cabassers i la Figuera (aquesta tingué carta de població pocs anys abans, fins i tot, que Cabassers). Més tard, al segle XIII, s’afegí al domini del bisbe Margalef, i a partir d’aquell moment el senyoriu es transformà en baronia. Els nuclis de la Bisbal de Falset (la Bisbal als documents) i la Vilella Baixa (Vilella Jussana, o simplement Vilella a la documentació antiga) probablement formaren part del terme de Cabassers, que devia ser molt extens, i se n’escindiren quan aplegaren prou població. De totes maneres no s’ha pogut documentar aquests processos. El que sí que està documentada és l’escissió del Lloar del terme de la Figuera, al segle XVIII.
Cabassers, com a capital de la baronia, allotjava la Cort del Batlle General. La corporació local rebia el nom d’Universitat (en el sentit de continent de tot l’univers local, no en el sentit acadèmic: era un títol que es donava a les viles que no eren reials i que per tant no eren convocades a Corts), i estava formada per un batlle i diversos jurats. Cada Universitat tenia, com a òrgan de decisió el Consell General (tots els caps de casa) i el Consell Secret (un consell assessor especial). Els càrrecs de jurat s’elegien per un procediment anomenat insaculació: s’escrivien els noms dels elegibles en uns papers, que es doblegaven, s’introduïen en un sac i, a sorts, s’anaven extraient paperetes, per a fer els nomenaments. Hi havia unes altres figures anomenades prohoms, que eren persones de prbitud reconeguda, que feien de mediadors en la resolució de conflictes de poca entitat, emetien valoracions, peritatges, etc. Els prohoms eren nomenats expressament per a la tasca, i el seu càrrec s’extingia quan la tasca també finalitzava.
D’entre tots els batlles dels pobles de la baronia, el bisbe nomenava el Batlle General, que era el seu representant al territori, i actuava també com a jutge ordinari en causes del que avui en dia en diem la jurisdicció civil. La jurisdicció criminal estava reservada al Rei, i l’exercia en el seu nom el Batlle General del Comtat de Prades. De tota aquesta administració de justícia se’n conserva molta documentació a diversos arxius. Els batlles generals de la Baronia de Cabassers podien ser, a més del batlle de la capital, els de la Bisbal, la Figuera, Margalef o la Vilella. No n’hi hagué mai cap del Lloar perquè el Lloar formava part del terme de la Figuera, i tenia un càrrec anomenat “lloctinent de batlle dels masos del Lloar”, que representava al lloc al batlle de la Figuera.
Quan un Batlle General acabava el seu mandat, que era de tres anys, es constituïa un Judici de Taula. Tres jurats es passaven tres dies, a hores convingudes, atenent les queixes de qualsevol que en tingués contra el Batlle General, i ho feien asseguts davant d’una taula a la Plaça. Si no hi havia queixes ni denúncies d’accions arbitràries per part del Batlle General, aquest era absolt (literalment) del seu càrrec, i se li permetia tornar a la vida particular. Si hi havia queixes, s’obrien diligències d’investigació per a jutjar les faltes que hagés comès.
El corpus legal d’aquest sistema administratiu es basava en un compendi anomenat Usances i Costums, del 1310, d’aplicació a tot el territori de la Baronia, i cada Universitat tenia, a més, ordinacions locals que regulaven la vida diària. Són disposicions que resolien els problemes que detectaven, i són de molta quotidianitat, com s’observa als dos compendis conservats, de la Bisbal i la Figuera. Es regulaven assumptes de salut pública, de respecte a la propietat privada, de moral, de religió, etc.
Tot això es va acabar amb la derrota del 1714. Els batlles passaren a anomenar-se alcaldes, i als jurats els digueren regidors. Més endavant, amb l’abolició dels drets senyorials al segle XIX, el que quedava de l’estructura baronial va ser desmantellat del tot i cada una d’aquelles Universitats, transformada en municipi, perdé la vinculació amb les altres zones de la Baronia i actuaren com a corporacions municipals independents i desvinculades. El règim municipal actual és herència directa, doncs, del desmantellament de l’organització administrativa catalana i de l’abolició dels drets senyorials.
