Remenant calaixos he trobat una cosa que ja no hauria ni d’existir: un tiquet imprès en paper tèrmic, com aquests que surten de les caixes registradores de botigues i supermercats. El que el fa excepcional és la data: 23 de desembre de 2002, 15: 08h. Té gairebé vint anys. Això hauria d’haver eliminat la impressió tèrmica, que no hauria d’haver aguantat tant temps. Per l’excepcionalitat de la troballa, he mirat a quin comerç corresponia: “Autogrill Côte France, Aire du Cambarette Nord, Autoroute A8, Brignoles”. Una àrea de servei d’una autopista, a prop de Marsella. Per l’hora i la descripció dels productes devia ser un dinar per a dues persones: dos panets, dues ampolles de mig litre d’aigua, dos patés carbonara, un tros de clafotís (un pastís occità), fruita i un cafè. Fent memòria, he intentat recuperar els detalls d’aquella parada. Per estrany que sembli, no m’ha costat gaire fer-ho, perquè és un lloc al que no he tornat des de llavors (i és probable que no hi torni mai més, tot i que mai no se sap). Recordo lleugerament aquell lloc on vaig dinar el 23 de desembre de 2002, del que conservo una imatge emboirada, borrosa, indefinida. M’ha ajudat a fer memòria, però, una eina utilíssima: Google Street View.
Avui en dia, l’aspecte que té aquell lloc és aquest (la imatge més recent és del 8 de març de 2021):
A la part superior esquerra de la pantalla hi ha la data en què es capturà la imatge. Si hi piqueu a sobre, es desplega un menú que us ofereix enregistraments de dates anteriors. En aquest cas n’hi ha tres més, que permeten veure la zona l’agost del 2015 (estava en obres) i l’agost del 2008 (la imatge més propera a la meva estada del 2002, sis anys posterior):
Durant aquests anys la benzinera ha canviat de concessionari i el local ha estat reformat i ampliat. Però si aguaitem a fa vint anys veiem un món que ja no existeix. Llavors fumava, i segur que després d’aquell dinar, acompanyant el cafè que cobra el tiquet, vaig encendre un o dos cigarrets DINTRE del local i a ningú no li va semblar estrany, perquè es fumava a pràcticament tot arreu. Hi havia telèfons mòbils, però només servien per a telefonar i enviar missatges SMS. Res de connectar-se a internet. Google Maps encara ni existia, i per a guiar-se per les carreteres es feien anar mapes de paper, impresos en folis enormes, plegats, que amb prou feines es podien manipular. A les agendes hi havia taules de conversió de Pessetes a Euros i viceversa, i es repartien calculadores amb dues pantalles per a facilitar aquestes operacions. El dièsel costava 60 cèntims d’euro el litre (avui el cobren a 2€). Un cafè al bar de Cabassers també costava 60 cèntims; me’n recordo perfectament perquè vaig ser el primer a pagar en euros un cafè al bar, el dia 1 de gener de 2002. A l’àrea de servei francesa, segons registra el tiquet, un cafè costava el doble que a Cabassers, 1,20€. Avui, al Cafè, el cafè ja es paga a 1,10€, però encara és 10 cèntims més barat del que es pagava pel mateix producte en una àrea de servei francesa fa vint anys.
Podríem continuar la comparativa, i veuríem l’impacte que ens han causat els serveis d’entreteniment audiovisual en línia, els canvis d’hàbits de consum a causa del comerç electrònic, etc. Tot evoluciona, fins al punt que al cap de pocs anys tot està ja tan canviat que sembla que les dècades separin mons diferents. I ho són. La vida és canvi. Aferrar-se al passat, a un món que ja no existeix, és impossible.